Microones… o el vibrador de molècules

Cap altre electrodomèstic ha tingut tan mala premsa com el microones. I bona part de la culpa la té un nom desafortunat. A finals dels quaranta no existien les agències de ‘branding’ i ‘naming’ utilitzades en màrqueting per construir una marca. Com es podia anomenar el nou invent? Excitador dels enllaços d’oxigen i nitrogen? Vibrador de les molècules d’aigua? Friccionador d’aliments? Forn de magnetró? Tampoc són gaire comercials. El cas és que el terme “microones” ha pesat com una llossa, i el seu origen com a experiment fallit per crear un nou radar durant la II Guerra Mundial tampoc ha ajudat gaire en la seva imatge.

El desconeixement ha generat molts mites sobre hipotètics perills: que si aquestes ones són radioactives, que si els aliments es tornen cancerígens, que si l’aparell no és segur perquè hi pot haver fuites… Comencem a desmuntar-los.

Com funcionen

Els microones funcionen amb ones electromagnètiques, a una freqüència a cavall entre els raigs infrarojos i les ones de ràdio. Les ones són produïdes per un tub electrònic anomenat magnetró que transforma l’energia elèctrica en energia d’alta freqüència que es dispersa en la cavitat del forn i són propagades en tots direccions per un ventilador. Les ones fan vibrar les molècules d’aigua que contenen els aliments i aquestes escalfen les molècules d’altres tipus que tenen al costat, elevant ràpidament la temperatura de tot el plat.

A diferència d’un forn convencional, les parets es mantenen fredes, perquè les microones només són absorbides per l’aliment i el recipient on es cuina només s’escalfa per contacte d’aquest. Proveu a ficar un plat o un got buit. Sortirà sense variacions de calor. Per aquesta raó es cuinen millor els aliments amb un alt contingut d’aigua, mentre que un tall de carn pot quedar menys gustós que la sabata que es menjava Charlot a ‘La Quimera d’or’

Com actuen en els aliments

Cal dir que les microones no trenquen enllaços químics ni produeixen canvis en l’estructura de les molècules i per tant no danyen els aliments ni més ni menys que altres tècniques culinàries. Les ones penetren per igual uns 2-3 cm i la part interna es cou pel calor generat per aquest fregament intramolecular, més ràpid que en un forn tradicional.

Com la temperatura màxima que s’assoleix és de 100ºC, molt menor que la d’altres mètodes com la planxa o els fregits, hi ha menys pèrdua de vitamines. No obstant això, és important ajustar bé el temps de cocció per evitar la pèrdua de nutrients, textura i sabor.

El microones també pot ser el millor aliat de la dieta. S’hi pot cuinar sense afegir greixos, ja que preserva més els sabors naturals –proveu a fer una samfaina amb només un rajolí d’oli, amb un dia de repòs tindreu un plat completament sa, dietètic i molt saborós– i també és un mètode molt higiènic per descongelar i evitar la proliferació de microorganismes.

Són completament segurs?

Si s’utilitza sota les instruccions del fabricant i està en bon estat, el forn microones és un electrodomèstic ben segur. Té un mecanisme de seguretat per funcionar només amb la porta tancada. Ara bé, s’han de prendre una sèrie de precaucions. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) puntualitza en una de les seves fulles informatives que podrien produir-se fuites en aparells danyats, bruts o modificats i, per tant, els usuaris han de revisar que la porta tanqui correctament i si l’aparell està danyat reparar-lo únicament en un servei qualificat. No obstant això, l’usuari només patiria un dany tèrmic.

Un perill més real són les lesions per cremades. S’ha d’anar especialment amb compte amb els gots d’aigua calenta, ja que poden començar a bullir sobtadament en esclatar una sola bombolla o per introduir un element estrany com una cullera. Per això, és necessari deixar els aliments uns segons de repòs abans d’extreure’ls del micro.

D’altra banda, les microones no poden penetrar bé en les peces més grosses i això provoca una cocció desigual del aliment i en conseqüència riscos per la salut si no s’han neutralitzat els microorganismes potencialment perillosos.

Per últim, hem de seleccionar bé els recipients per cuinar o escalfar els aliments. La majoria dels plàstics són liposolubles i contenen uns additius que pel seu baix pes mol·lecular (Pm) són penetrats pel greix i l’alcohol dels aliments, facilitant la solubilitat d’aquests compostos plàstics en el menjar. Un portaviandes de PVC rígid o una carmanyola de vidre, un material pràcticament inalterable, són les opcions més segures. Igual que escalfar directament en el plat.

1 comentari

Una comentari en l'entrada: Microones… o el vibrador de molècules

  1. Alosa diu:

    Moltes gràcies per l’article ja que em sembla que hi han molts dubtes sobre aquests aparells i molt poca informació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>