Inici del curs escolar

Fa pocs dies que ha començat el nou curs escolar i el soroll de les retallades en el Departament d’Ensenyament ens torna a acompanyar.

Tinc dos fills a Educació Primària i una filla a Educació Infantil matriculats a l’escola pública Montsant de Reus.

La tutora de P4 es troba de baixa maternal, fet conegut pel Departament d’Ensenyament amb força antelació. Doncs bé, la mestra que l’ha de substituir va ser nomenada el dia 6 de setembre amb data de contracte 12 de setembre, dia d’inici del curs escolar.
És clar, no passa res, poc a poc ja anirà coneixent el centre, les instal·lacions, els nens i tot el que la professió de mestre requereix. El Departament considera que no cal una contractació més anticipada per preparar l’aula, conèixer l’escola, la resta de mestres i personal del centre.
Continua llegint

Envia un comentari

Privilegis

Fa anys, quan jo tutoritzava un grup de primària, tenia dues o tres persones de confiança que quan jo no hi era apuntaven a les persones que dificultaven el treball. Jo mai vaig pensar que aquesta pràctica era criticable. Més tard vaig veure una pel·lícula d’una presó, on la direcció d’aquesta, comptava per mantenir l’ordre, amb l’ajuda d’un grup de presos de confiança. Jo ja vaig començar a veure que certes pràctiques poden tenir derivacions indesitjables. Darrerament estic veient que les persones properes al poder sempre han tingut privilegis. Tot i que vull creure que amb un rei que no governa i amb una democràcia que vol ser-ho, els privilegis podrien ben bé no existir. Continua llegint

Envia un comentari

Tots som iguals davant del fisc

El cinturó estreny però no per a tots igual.
La situació actual fa que moltes famílies ens plantegem molts canvis per poder tirar endavant, és clar, quan hi ha necessitat s’ha de treure d’allà on es pot per arribar al més necessàri. La situació és desesperant i els que tenen més han d’aportar més per tal de garantir els serveis socials, educatius i sanitaris i les necessitats de les famílies més desfavorides.

L’Ajuntament de Sant Feliu s’ha afegit a molts d’altres en una qüestió de sentit comú: redistribuir la riquesa entre aquells que tenen més necessitats. Per atendre aquesta senzilla qüestió de justícia social s’ha aprovat en el ple municipal la petició que l’església catòlica pagui l’impost sobre Béns Immobles (IBI) de les seves propietats. Cal recordar que la institució de l’església catòlica és probablement el major propietari immobiliari de l’estat i no paga cap dels impostos derivats de la propietat i ús dels seus immobles, siguin o no espais de culte, en virtut dels acords amb la Santa Seu de l’any 1979.

Què no som tots iguals? L’Estat per fer front a la crisi ha augmentat l’Impost sobre els Béns Immobles Urbans a tots els municipis però les propietats de l’església continuaran sense pagar impostos.

No entraré a valorar les amenaces que s’han fet des dels estaments religiosos sobre que si han de pagar impostos deixaran d’atendre serveis socials que actualment cobreixen, com si els impostos que deixen de pagar vagin tots a aquesta finalitat. Vejam! el que és just és pagar amb les mateixes condicions que la resta i quant a les obres socials ja les faran els ajuntaments amb els diners recollits: redistribució pública de la riquesa.

L’Ajuntament de Sant Feliu a més demana al Govern l’Estat que derogui els Acords amb la Santa Seu, sobretot els que afecten a temes econòmics en base a la Constitució i al model d’estat laic.

 

JAUME SOLÉ DÍAZ

Sant Feliu de Llobregat
Envia un comentari

Jornada de bojos als instituts públics

L’establiment de la jornada intensiva, el proper curs escolar, als instituts públics de Sant Feliu mereix una reflexió de la comunitat educativa i de les famílies. Des dels claustres, els consells escolars i els serveis territorials del Departament d’Ensenyament s’ha pres una decisió sense un debat previ amb repercussions més enllà dels recintes escolars. Continua llegint

Envia un comentari

Irritabilitat

La parella discutia.
De fet, l’home callava i la dona agredia. Per l’agressivitat de la dona, vaig pensar, en un primer moment, que l’home havia pres una decisió amb conseqüències catastròfiques, o estava a punt de prendre-la. Després de seguir el fil de la conversa durant cinc minuts, vaig descobrir, que discutien senzillament perquè no opinaven el mateix: “Si no tenen deures, perden el temps sobiranament!” va dir ella irritada.

Aquest fet, em va induir a recuperar una experiència passada, quasi esborrada pels anys: “Jo i la meva companya, en una discoteca. Ella decideix anar al lavabo i jo en quedo assegut. Minuts després jo abandono el seient i passejo mentre l’espero.

Quan torna, dues persones han ocupat els seients, doncs, ni ella, ni jo havien deixat res a sobre”.  Del record, dues coses em venen a la ment amb un color més intens:

a)Ella em va parlar irritada i em va dir coses, que no vull recordar.

b)Ella havia patit recentment una crisi depressiva.

Cal dir, que entre els símptomes de la depressió, també pot figurar la irritabilitat. I l’ansietat. I la poca concentració!

MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZ
Psicòleg i professor de Secundària
Barcelona

 

Envia un comentari

L’educació no és un retallable

El Govern de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació de l’Estat han fet un nou pas en l’assetjament a l’educació pública. Noves mesures contra el sistema educatiu amb més retallades que afecten tant les condicions laborals dels docents com les condicions d’aprenentatge dels infants i joves.

Per primer cop una resposta unitària, la vaga del 22 de maig està convocada per tots els sectors del món educatiu públic: sindicats de mestres i d’estudiants, i associacions de mares i pares. La nova jornada reivindicativa és la continuació de les mobilitzacions contra les retallades dels darrers dos anys en defensa de la qualitat de l’educació pública. Des de l’etapa de 0-3 anys fins a la universitat es condemnen les retallades en educació.

Vaga, i ara què!
Entre els docents hi ha la sensació que amb mesures com la vaga, les concentracions i les manifestacions no s’aconsegueix res. El col·lectiu està esgotat d’un procés llarg i actiu però gens efectiu, mentre les condicions empitjoren progressivament.

Amb perdó dels sindicats i dels docents. No hi ha prou amb aturar un dia les escoles. No és el primer cop i fins ara no s’ha aconseguit cap millora, cap negociació, cap esperança. Les vagues convocades només han servit per estalviar al govern milers d’euros i malmetre les castigades butxaques dels treballadors. El crit de la comunitat educativa no vol ser escoltat. És el moment de creuar-se de braços fins que s’aturin els atacs contra les generacions d’infants i joves de l’escola pública. Si no hi ha una rectificació l’única sortida possible és el tancament de forma continuada i sostinguda d’escoles i instituts.

Educació de retalls
Les mesures anunciades ataquen el model educatiu: l’ampliació del nombre d’alumnes per aula, l’augment del nombre d’hores de docència per mestre, la reducció de mestres als centres i la no substitució de les baixes fins després dels 10 primers dies. Mesures que se sumen a la reducció dels ajuts per a escoles bressol, a la reducció de beques i ajuts a les famílies, a la reducció dels pressupostos dels centres públics per cobrir les despeses de funcionament, a la supressió de la sisena hora, a l’augment dels preus de les matrícules universitàries, etc.

L’escola pública, fins ara garant dels principis de la igualtat d’oportunitats i de la cohesió social, perd tota capacitat d’actuar com a agent inclusiu. L’augment d’alumnes per aula: 27 a infantil i primària, 35 a l’ESO, 40 a batxillerat i 35 a FP, i la no substitució de les baixes dels docents, deixen als centres sense la possibilitat d’atendre a la diversitat, d’incidir en l’atenció individualitzada i sobre tot d’atendre els reforços dels alumnes i les alumnes amb més dificultats. La falta de recursos minven la qualitat pedagògica de les escoles públiques. Com amb més alumnes per classe i menys professors als centres es podrà incidir contra el fracàs escolar?

Què pensarem quan els nostres fills i filles no estiguin suficientment preparats per entrar a la universitat i quedin relegats als últims llocs per culpa d’una educació pública que no està a l’alçada del nivell exigit?

Tots ens lluita
S’està malmeten el present educatiu i hipotecant el futur dels alumnes de l’escola pública. Els pares i les mares ens equivoquem si pensem que les retallades en l’educació pública no ens afecten. Els principals perjudicats són els nostres fills i filles. No podem deixar únicament en mans dels docents la defensa de la qualitat de l’educació pública, les retallades continuaran mentre la comunitat educativa i sobretot les famílies no diguem prou! Hem d’assumir decisions valentes per al futur de l’educació dels nostres infants i joves. Els responsables del sistema educatiu no fan miraments amb l’educació i mentre continuïn amb aquesta agressió hem d’adoptar mesures contundents

Privatitzar
Les mesures van camí de segregar les escoles segons el poder adquisitiu de les famílies entre aquelles que disposin de recursos propis, privades i concertades, i les que sense recursos quedaran relegades a atendre els fills i les filles de les famílies més desfavorides. Estem davant d’una conspiració política per encobrir la privatització de l’educació de qualitat.

JAUME SOLÉ DÍAZ
Envia un comentari

Dona maltractada

Què li he d’aconsellar a una dona maltractada que conec des de fa molts anys?

Ella ignora que per separar-se no necessita el permís del marit, però tem una reacció violenta, ja que aquest no tolera que se’l contesti.

El seu marit, un mascle amb tots els atributs, conviu amb ella des de que ell havia tingut un declivi econòmic i cultural, però ella l’havia sostingut econòmicament i anímicament, però al llarg dels anys ell es va dedicar a la bona vida, sense tenir-la en compte a ella, tot i que de tant en tant, per a tenir-la contenta, encara li feia algun obsequi, la treia a sopar i li comprava algun vestit nou.

Mentrestant, com si fos una vida paral·lela, ell es dedicava al joc, a anar a prostíbuls, es comprava vestits de marques cares, cotxes de gran cilindrada i capricis cars. Molts d’aquests capricis cars no els arribava ni a estrenar. Algun dels cotxes d’alta gamma que s’havia comprat, va arribar un moment que ni menys el podia mantenir i l’havia deixat guardat al final del garatge de la seva luxosa casa.

Amb aquesta situació, no podia ni suportar que la seva dona li portés la contrària, ni l’actitud de resignació i callat sofriment en que ella optava. Cada vegada eren més sovint els maltractaments físics, psíquics i morals. Ara, la fortuna “patejada” pel marit, els ha deixat a la misèria més absoluta. Això fa que aquest retregui i reprotxi a la seva dona que tot ha estat per culpa d’ella i l’obliga a tornar-li uns diners que sols ell ha malgastat i que ella no té. Ell no té pèls a la llengua i li diu que si convé es vengui el seu propi cos, però que ell vol recuperar els diners, que guanya ella amb el propi esforç, però que el marit es creu seus pel fet de tenir-la a dins la casa que ell considera només seva.

La dona fa temps que li va dient que el millor pels dos és separar-se i així ell es lliurarà d’ella i podrà fer la seva vida millor, doncs ja que ell l’acusa dels seus mals. És un mal viure pels dos una convivència forçada.

Ella li demana la separació, però ell no li facilita, ja que sense ella veu que no tindrà a qui explotar ni fer-se la víctima davant dels seus amics . És una situació sense futur. ¿Quin consell els hauríem de donar?

Ell porta un jersei amb l’anagrama del seu equip: és un toro amb banyes i gran embalum entre les cames, és tot de color negre. Ella porta una brusa en la que es veu un burro guarà també de color negre. ¿Algú coneix a aquesta parella?

JOSEP MASOLIVER I POU
Vic


Envia un comentari

Eurovegas go home!

Des de fa setmanes al Baix Llobregat vivim la tensió entre Barcelona i Madrid. Aquest cop no es tracta del clàssic de futbol sinó de la disputa per la ubicació del complex turístic “Eurovegas”. La consecució del macroprojecte d’oci i joc, promogut pel magnat Sheldon Adelson, enfronta les dues autonomies en una carrera per oferir millors condicions que el rival. Sheldon, sabedor que no hi ha res millor per a una negociació que enfrontar dos competidors està a l’aguait a veure quin dels dos governs es baixa més els pantalons. El guanyador tindrà el privilegi de vendre l’ànima al diable a canvi de la promesa de llocs de treball.

De què parlem?
“Eurovegas” no és tan sols uns quants casinos. És tractat ni més ni menys que de la construcció d’una nova ciutat a la comarca amb gratacels de més de 40 pisos d’alçada. Seran 800 hectàrees dedicades a l’espectacle del joc: 12 grans hotels, 6 casinos de luxe, camps de golf, … 36.000 mil llits, 1.000 taules de joc i 16.000 mil màquines escurabutxaques. Com ens ho mengem això?

Canvi de model
Un projecte com aquest be mereix una profunda reflexió dels ciutadans i de les ciutadanes de la comarca. Un cop construït no hi haurà marxa enrere. Hem de mesurar molt bé els avantatges i les contrapartides.

La crisi afecta a moltes famílies i davant tanta expectació se’ns pot ennuvolar la vista. Darrere d’aquests complexos és desenvolupen activitats relacionades amb la corrupció, les drogues i la prostitució, i s’agreugen els problemes associats a les ludopaties. És aquest el model que volem basat en el joc? És aquesta la comarca que volem llegar als nostres fills i filles?

Ens venen que comportarà ocupació però això no és el que reflecteixen les dades de l’estat de Nevada als Estats Units ni que al Baix Llobregat ens lliurem de l’atur. La major part dels llocs de treball són de baixa qualitat i de molta precarietat. L’efecte immediat serà l’arribada de milers de persones a la comarca a la recerca de feina poc qualificada.

Amb milers de nous treballadors, de turistes i de jugadors s’incrementaran els problemes de seguretat ciutadana. Hi haurà saturació dels serveis bàsics com: els sanitaris, els educatius o el transport, augmentarà el cost de la vivenda i creixeran els casos de ludopaties.

Des del punt de vista ambiental la construcció de ”Eurovegas” causarà un greu impacte ambiental amb la pèrdua de la zona agrícola protegida del Parc Agrari i danys a la flora i a la fauna dels espais naturals del Delta del Llobregat.

Canvi de regles
Les condicions exigides signifiquen importants modificacions en la legislació laboral, fiscal i d’estrangeria. Entre elles, la rebaixa dels impostos que graven el joc i exempcions en la contribució a la Seguretat Social i d’altres impostos per tal de garantir els guanys del complex. A més, de canvis en la llei del menor, per facilitar l’accés dels infants als casinos, així com, permetre l’entrada a ludòpates i la no aplicació de la llei antitabac.

Les demandes no s’acaben aquí: s’exigeix la cessió dels terrenys públics i assumir les expropiacions de sòl privat, així com la construcció de les infraestructures en comunicacions necessàries per arribar a la nova “city”. Un negoci rodó per una ciutat amb normes i lleis fetes a mida.

Tenim molt a dir
CiU està negociant unilateralment amb l’empresari sense comptar amb la ciutadania ni amb els ajuntaments de la comarca. Una decisió que afecta la vida de tota la comarca es mereix un debat previ i una consulta ciutadana. En canvi des del govern se’ns enganya disfressant el llop de cabreta i presentant el projecte com un complex turístic on el joc no és la principal atracció.

El projecte “Eurovegas” només està pensat per beneficiar als seus propietaris. No hi ha voluntat d’invertir en la comarca, ni de millorar les comunicacions i infraestructures. Cobegen els terrenys i a canvi exigeixen un paradís fiscal i laboral on impera la llei del joc i del diner.

Decisions alegals
El sol fet que alguns polítics es plantegin un terratrèmol social com “Eurovegas” amb unes condicions de servitud i canvis en les lleis aprovades democràticament em fa pensar que aquests ‘politics’ no respecten els marges de la democràcia i que sobrepassen la confiança i la representació que se’ls atorga en les eleccions.

JAUME SOLÉ DÍAZ
Sant Feliu de Llobregat

 

Envia un comentari

Crònica d’una mort anunciada

Dos homes i un destí. Rajoy i Mas, PP i CiU, probablement han arribat al poder en el pitjor moment, ni en els seus pitjors somnis esperaven governar en la situació que estem vivint. Però no tenen perdó, ni disculpes, no són víctimes del sistema, amb les seves decisions no quedarà res del que hem conegut. Retallant el present, enterren el futur. Continua llegint

Envia un comentari

Funcions executives

Segons Josep Corbella (LaVanguardia, 6-04-12)  els futbolistes que juguen en primera divisió, tenen unes funcions executives de primera, els que juguen en segona divisió, les tenen de segona i  els altres,  en general,  les tenen de tercera. Continua llegint

Envia un comentari