Es perd el senyal

Ens recorda el poeta Joan Margarit com els dictadors, abans de prendre la ràdio, prohibien el català. Atacar les coses de les quals un individu o una col·lectivitat no n’és responsable esdevé una enorme crueltat i mai s’oblida del tot. Com la mare o els trets físics, un neix amb una llengua, que és la seva, que el lliga a un territori, a uns paisatges, a la seva gent. Per això, abans fins i tot de prendre la ràdio, els dictadors van intentar esborrar el català.

“El castellà m’ofega i no l’odio. No en té la culpa de la seva força: de la meva feblesa, encara menys” escriu Margarit en el poema “Dignitat”, un més dels que conformen el seu nou i magnífic poemari “Es perd el senyal” (Proa). Compartim conversa amb el poeta a ‘Maneres de viure’ de La Xarxa. Margarit ens parla de la llengua, marcant de forma precisa els efectes íntims que la repressió duta a terme mitjançant l’amputació de la parla produeix en la vida de les persones. Una sensació de fragilitat al voltant de la percepció de la seva llengua, que pel poeta vol dir també de la seva vida.

Cita Margarit una trobada recent amb el diplomàtic Javier Rupérez, un liberal del Partit Popular, actualment cònsol general d’Espanya a Chicago, parlant dels atacs que pateix l’ensenyament del català amb la reforma que planteja el ministre Wert. Margarit li recordava que aquelles persones que tenen una llengua poderosa, mai se’ls hi passa pel cap que puguin acabar perdent-la. La seva fortalesa en garanteix la supervivència sense necessitat d’haver d’amputar cruelment les parles més febles i vulnerables. Rupérez, confessa Margarit, va dir-li que mai havia pensat en aquesta dimensió del problema. Mai no se li havia passat pel cap la barbaritat íntima que suposa amputar el ple coneixement i desenvolupament d’una llengua.

“El present és la llengua dels carrers, maltractada i espúria, arrapada com l’heura a les ruïnes de la història. És la llengua en la qual escric” diu Margarit en el poema “Dignitat”. “També és una llengua ben travada per pensar, per pactar i somiar…”

Ens diu també Joan Margarit que cal estar atents quan es perd el senyal. Saber identificar el moment, resulta esperançador. Aquesta és la darrera entrada que publico en aquest bloc. El portal www.xarxanoticies.cat reorienta a partir de l’any vinent els seus continguts. Ha estat un immens plaer poder vincular aquest espai com una finestra per compartir una part dels continguts del programa ‘Maneres de viure’ a La Xarxa. Moltes gràcies a tots els lectors.

Quan es perd el senyal no passa res. Només cal recuperar-ne un altre.

Fins ben aviat.

Ens podeu seguir a www.laxarxa.com/maneresdeviure

Etiquetat com a , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>