I després d’això…

El sociòleg Sigmunt Bauman ens recorda que les grans revolucions no les han fet els més pobres, sinó que han començat amb la mobilització de persones frustrades amb les seves legitimes expectatives de vida. El present acumula gran quantitat d’esforç no reconegut, promeses incomplertes, relats sense el final esperat, generacions perdudes que excel·lentment formades observen com creix el seu nivell de frustració i desconfiança en comprovar com l’ascensor social ja no puja o que la meritocràcia s’ha bescanviat per un número de la loteria.

Però la frustració emmagatzemada no pot diluir i menystenir el valor de l’esforç i de la formació. És en l’educació dels nens i nenes d’aquest país on ens estem jugant el futur. La formació ens fa lliures per pensar i escollir, ens obre les portes a un ventall més ampli de possibilitats, ens activa davant la realitat. Deia el filòsof Gregorio Luri, que aquest dissabte compartia una estona de conversa a ‘Maneres de viure’ de La Xarxa, que amb la crisi que vivim, dura, evident i dolorosa, hi ha poc marge per la lírica. Ignorar-la, mirar cap a un altra banda, abandonar-se al destí sense moure’s per actuar, és un immens acte de cinisme. Però ara més que mai, malgrat les dificultats, les retallades i el desànim convé mantenir l’entusiasme per la formació necessària.

Al llarg de dècades, empesos per la bonança i la tecnologia, vam educar en el conreu de l’estímul i la resposta immediata, en l’espontaneïtat i el goig de la experiència, oblidant-nos d’elaborar un pensament estratègic, aquell que Luri defineix com la necessitat de trobar sentit a allò que fem, molt més enllà del moment en què ho estem fent. Saber postergar la recompensa i la gratificació, educar els infants en el dret a la frustració, esdevenen recursos útils per transitar per les dificultats del present però també per gaudir de les oportunitats del futur. Per sentir la satisfacció de ser qui som, sense vergonya ni por, quan ens mirem a nosaltres mateixos.

Gregorio Luri ens recorda la primera línia d’un clàssic de la literatura grega les “Hel·lèniques” de Xenofont, “i després d’això…” Malgrat les dificultats, en aquesta vida, sempre estem tornant a començar.

Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>