Recuperar la política

Un cop finalitzada la segona Guerra Mundial, Occident estrenarà l’edat d’or del capitalisme. Van ser els anomenats “30 gloriosos”: la suma de dècades que van des de l’any 1945 i fins a mitjan de la dècada dels setanta. Moments de creixement econòmic espectacular on de forma paral·lela es va començar a teixir, amb bons nivells de democràcia i llibertat, l’estat del benestar en molts països europeus. Un treball de reequilibri social que va donar aire a les classes més populars i que va servir també per desviar-los la mirada del comunisme que exportava la Unió Soviètica, en aquells anys potència també dominant, en plena guerra freda amb els Estats Units i l’Europa occidental.

No va tardar a demostrar-se que el gegant soviètic i els seus països satèl·lits tenien els peus de fang. Els cants de sirena que projectava el capitalisme occidental resultaven massa atractius per no canviar de marxa ideològica. La crisi del petroli de finals del setanta i la caiguda del mur de Berlín, representen la fi d’una època, però marquen també el final de la construcció de l’Europa del benestar. Les classes populars, ara acomodades, han deixat de fer por al poder. Ara tothom juga la mateixa partida. Thatcher al Regne Unit i Reagan als Estats Units canvien les regles del joc. S’imposa l’hegemonia ideològica conservadora. Es desqualifica l’estat, sacralitzant el privat.

Convé tenir present aquest fragment del relat contemporani del vell continent, per entendre el moment que estem vivint. La crisi és més que econòmica. És sobretot, una crisi social i política. Així ho creu el filòsof Josep Ramoneda, que aquest dissabte visitava el ‘Maneres de viure’ a La Xarxa, per parlar-nos del seu darrer assaig “La izquierda necesaria”. El filòsof considera que l’austeritat s’ha convertit en ideologia, en argument d’un capitalisme desaforat que està desmantellant l’estat del benestar, fent créixer perillosament les desigualtats socials. El discurs de la por, projectat des de molts àmbits de la vida pública, ens recorda constantment que res és pot fer més que retallar si no volem anar a pitjor. En un món dominat per la incertesa, l’emoció dominant és la por.

Vivim un canvi de dimensió que reclama més que mai tornar a creure en la política. Aquella política que fa les societats, que planta cara. Josep Ramoneda ens recorda que la política és l’única arma que tenen els ciutadans per fer front als poders que dominen la societat. Per defensar l’estat del benestar o el dret a decidir. Uns ciutadans que han de perdre la por per recuperar la política necessària.

Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>