L’escola augmentada

La vida transita a una enorme velocitat. S’acumulen els problemes, incapaços de trobar la resposta en els vells manuals, obsolets, caducats, passats de moda. I en l’acumulació, s’inicia un procés natural de modificació dels vells paradigmes que ja no són útils per una nova realitat. Però les resistències al canvi són molt profundes. Ho han estat sempre i en tots els sentits. L’ésser humà tendeix a tornar-se conservador davant allò que no entén o que amenaça les seves seguretats establertes. Sobrecarregats de problemes, generem tota mena de perjudicis com a resposta.

Amenaçada pels permanents canvis de color polític, per les retallades persistents resultat de la crisi i per un cert esgotament professional resultat de tot plegat, l’escola pateix de forma molt rotunda els efectes d’aquest moment de canvi. Gestora i responsable de la preparació dels infants i els joves del futur, transita resistent i dubtosa davant la realitat que projecta aquesta societat desconcertada pel canvi de paradigma. No és un canvi menor. És un repte colossal.

Als professionals de l’educació la societat els demana que formin en aptituds, coneixements i valors els homes i dones del futur. Els exigeix el conreu de les habilitats emocionals i intel·lectuals necessàries per poder transitar i trobar el seu espai en un futur cada cop més complex. Se’ls convida a fer un esforç suplementari, sobretot en l’ensenyament públic, per assumir els reptes de la complexitat. Els carreguem de responsabilitats que molt sovint les pròpies famílies són incapaces d’implementar en el seu dia a dia. La dificultat del moment s’expressa de forma molt clara en la distància que l’escola actual manté de la “societat augmentada“, de la realitat 2.0 per la que transiten amb extrema naturalitat els infants i els joves d’avui.

D’aquesta distància i de les resistències al canvi que genera el sistema educatiu en parlàvem aquest cap de setmana al Maneres de viure de La Xarxa, amb la psicòloga social Dolors Reig, veu de referència en l’anàlisi de les tecnologies de la informació i el coneixement en la quotidianitat. Per Reig la societat augmentada obre immenses possibilitats que ja són disponibles. Noves formes de treball, de relació social, de recerca d’informació, de gestió del coneixement.

Els joves d’avui han crescut en aquesta societat augmentada. Les aules s’han digitalitzat, els ordinadors personals i les tauletes han ocupat espai en els pupitres d’algunes escoles. Hem canviat els llibres en paper per un format digital, però hem estat incapaços d’adaptar els currículums i els professionals a les possibilitats d’una eina tant potent, que motivi els estudiants. L’escola augmentada és encara molt lluny de fer-se realitat. Transita cada cop més lenta en una realitat d’alta velocitat.

 

Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>