Les fàbriques de sentit

Les creences esdevenen enormes fàbriques de sentit. Aporten les respostes necessàries per transitar per la complexitat del viure. Qui té una creença sòlida i profunda, qui la sap viure plenament, hi vertebra el seu eix vital a l’entorn i disposa d’un inventari de respostes possibles a tantes preguntes com van sorgint. Aquest ha estat el sentit de les religions al llarg de la història de la humanitat. Cal no oblidar però, que l’home ha perdut massa vegades el nord condicionat per les creences. La imposició d’unes sobre altres, la voluntat de convertir-les en majoritàries o la rigidesa de pensament han estat sovint un fre a l’evolució de les societats, un parany per a la ciència, la cultura i el coneixement en general.

En els temps actuals i en societats avançades com les occidentals, tolerants i respectuoses amb el fet religiós, les creences prenen un nou valor. En front de la dificultat, davant de la incertesa, esdevenen refugi, aporten consol, generen esperança, donen respostes. Si la modernitat havia de marginar el sagrat i el diví, observem com l’home modern busca confort en les religions més clàssiques o curiosament, sacralitza i divinitza nous símbols i creences per poder trobar un sentit a les seves vides.

D’aquesta qüestió dialogaven aquest cap de setmana a La Xarxa, el doctor en filosofia i teòleg Francesc Torralba, un cristià escèptic, i l’escriptor Vicenç Villatoro, un agnòstic amic de les religions. Tots dos compartien l’espai Diàlegs” del Maneres de viure, demostrant-nos el valor enriquidor i útil de la confrontació serena d’idees. Torralba i Villatoro, acaben de publicar el llibre “Amb Déu o sense” (editorial Fragmenta) on debaten, en forma d’epistolari, sobre el sentit i el valor de les creences religioses en la societat actual.

Si en el passat proper l’hedonisme va construir l’home dels temps hipermoders, la crisi que ara colpeja les esperances de molts, està fent créixer de nou la demanda d’un sentit en la vida de les persones. Les fàbriques de sentit, religioses o laiques, clàssiques o modernes, produeixen velles i noves respostes enmig del naufragi. Grans dipòsits d’esperança col·lectiva que ben utilitzats resulten reparadors, però que caldrà observar atentament per evitar el perill de radicalitat i manipulació en aquells ciutadans més desconcertants.

Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>