Perdent la paciència

Els temps que vivim provoquen un ampli catàleg social de malestars individuals i col·lectius. Els motius de protesta creixen, inevitablement, en la mateixa mesura que la crisi està escruixint la vida de moltes famílies. La dimensió i els efectes d’aquest canvi de model social, la incertesa amb que observem el futur i la desconfiança que ens mereixen els qui han de gestionar la sortida de la crisi, ens aboca inexorablement a una gradual pèrdua de la contenció i la paciència ciutadana.

El passat dilluns dia 8 de setembre, dues entitats del país, Càritas i Òmnium cultural, rebien la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya. Una i altre treballen des de fa dècades amb rigor i eficiència pel país en l’àmbit social i cultural, però ara més que mai, la seva feina esdevé imprescindible. Càritas per rebaixar les greus necessitats que viuen els més colpejats per la crisi. Òmnium per preservar el valor d’una cultura i d’una llengua, encara avui amenaçades. Una concreció del moment que vivim, difícil d’imaginar fa tant sols uns anys.

Aquest dissabte al programa Maneres de viure de “La Xarxa”, parlàvem amb Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, hores abans del lliurament de la Medalla d’Or del Parlament a l’entitat i de la celebració de la Diada de l’11 de setembre. Òmnium, amb Muriel Casals al capdavant, va liderar la gran manifestació en defensa de l’Estatut de 2010.

Muriel Casals defensava la necessària relectura de les relacions entre Catalunya i Espanya, després de dècades on el catalanisme tradicional va sumar activament en la construcció d’un Estat espanyol modern, democràtic i prosper, aspirant quan aquest fos una realitat, l’encaix entre Catalunya i Espanya contemplés amb generositat unes noves regles del joc. Espanya va fer el salt, però moderna i democràtica continua projectant una visió inalterable i homogènia de la realitat, on les aspiracions de molts catalans es difuminen. Molt més encara quan la crisi econòmica ens colpeja amb duresa i Espanya, cada cop més condicionada a Europa, mira les autonomies amb desconfiança com a responsables del desgavell.

Per Muriel Casals l’actitud pacient i comprensiva de molts catalans en la construcció d’aquesta Espanya moderna s’ha esgotat. Per això reclamem un nou escenari, un nou marc de relacions i veïnatge, un canvi en les regles del joc. Les enquestes ens diuen que creix el nombre de catalans que aspiren una Catalunya independent. Un percentatge similar es manté en l’extrem oposat. Un país és una realitat complexa, però cada cop són més els qui per un o altre motiu, estant perdent la paciència davant de tanta incomprensió i de la incomoditat que suposa no sentir-se escoltat, tot assegurant que ara no és moment d’aventures i embolics.

L’esperança de molts catalans passa per una major plenitud com a país. Un país on molts ciutadans carreguen amb els efectes d’una crisi que no van provocar. Els nous temps que estem vivint obliguen a generar noves respostes, a mirar amb franquesa la realitat per saber respondre als reptes de futur. De moment continuem esperant.

Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>