El biaix negatiu

Fa poques setmanes la divulgadora Elsa Punset ens parlava a la ràdio del biaix negatiu del cervell humà que, programat per sobreviure i estar atent a tot allò que esdevé una amenaça, pot acabar per obsessionar-se amb les situacions tristes i negatives, sense capacitat per percebre les realitats positives que l’envolten. Viure i pensar a les fosques, sense possibilitat de canviar de direcció. Alimentar el biaix negatiu en la percepció de la realitat, facilita molt les coses d’aquells que saben treure rèdit de les nostres pors i debilitats.

L’economia és un estat emocional. Fa temps que ho sabem. De L’eufòria exultant del “España va bien” d’Aznar o de la confiada entrada d’Espanya en “la champions league de la economia europea” de Zapatero (quan la crisi ja s’intuïa) hem passat a la profunda depressió actual. De “l’efecte riquesa”, que ens va fer creure que tot era possible i per a tothom, a “l’efecte pobresa” que afegeix als qui ho estant passant malament altres col·lectius als quals la crisi no els ha canviat significativament la vida, però que en canvi creuen ser-ne també víctimes dels efectes.

El biaix negatiu s’estén i s’encomana. Paralitzats, incapaços de canviar de rumb, hem deixat d’escoltar les coses que van bé o de percebre que determinats sectors de l’economia i la societat continuen funcionant. Ens ho explicava amb dades concretes el catedràtic d’economia financera Oriol Amat, que dissabte compartia un temps de conversa al ‘Maneres de viure’ de COMRàdio.

Amat formulava un discurs realista posant l’accent en allò que demostra que hi ha un altra manera d’analitzar la situació. La innovació i l’exportació són sectors que estant donant aire a l’economia catalana. L’any 2010 l’exportació de les empreses catalanes va créixer un 7%. La rendibilitat mitjana, entre inversions i beneficis, se situava en el 12%. Sense voler concretar i a l’espera d’un informe que presentarà en els pròxims dies la Cambra de Comerç, la situació del 2011 podria ser similar. Des que va començar la crisi i fins al moment actual, Catalunya ha perdut un 2% d’empreses. La renda per càpita mitjana dels catalans s’ha reduït d’un 4%. Són xifres a l’engròs, que potser no concreten el relat que pateixen les persones més afectades per la crisi i que ho estant passant pitjor. Però són xifres, aquestes i moltes altres, que confirmen que no tot és tant negatiu com sembla i que demostren l’esforç col·lectiu de molts per tirar endavant.

Una nota a peu de pàgina. Repasso les memòries de Fabià Estapé —il·lustre economista i divulgador mort fa només uns mesos— publicades l’any 2000. En unes anotacions finals, Estapé mostra la seva argumentada desconfiança en el futur de l’euro, mentre conclou “La desigualtat econòmica i social està condemnada a mantenir-se en el futur, però que ningú es pensi que és per culpa del capitalisme. La desigualtat i el mal repartiment de la riquesa ja apareixen clarament establerts en la Bíblia; ‘als qui tenen, se’ls donarà, i als que no tenen, se’ls hi treurà inclús allò que tenen‘, diu Sant Mateu”. Així doncs, la cosa ve de lluny.

Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>