Evacuant les humanitats

Un vell món s’esvaeix mentre que un de nou no acaba de néixer del tot. Temps confusos, on el canvi de paradigma està servint per fer neteja, per anar oblidant el valor de determinades matèries en trànsit cap a la nova realitat.

La Universitat, per exemple, tremola amb la crisi. La retallada pressupostària, sobretot en la Universitat pública, obliga a reformular l’oferta d’estudis o a reduir el personal docent. S’incrementen les taxes per als estudiants, i ho posa més difícil per a aquells més tocats per la crisi. I s’evacuen les humanitats.

Hi ha qui retreu a la Universitat la passivitat en la construcció d’un pensament crític, sobretot en temps de bonança, útil per alertar-nos d’allò que s’acostava. Una Universitat que va deixar de ser una fàbrica d’idees i d’humanisme, provocadora, discrepant, altaveu per tensionar el debat públic.

La Universitat hauria de ser un motor essencial en democràcia. La independència de càtedra dels seus docents i la condició de funcionaris, hauria de ser la garantia per obrir debats sense por. La Universitat, com a servei públic, hauria d’ajudar-nos a créixer com a societat i com a persones.

Sumem veus que ens alerten sobre els riscos d’evacuar les humanitats de l’educació amb el perill de fer-nos encara més febles. La literatura, la filosofia, l’art…, donen sentit i ajuden a entendre millor les nostres vides. Ens construeixen més sòlids intel·lectualment. Ens ajuden a pensar. Donen sentit i dimensió al nostre relat vital.

Aquest cap de setmana la professora de Literatura Laura Borràs ens visitava al Maneres de viure de COMRàdio per transmetre’ns la passió per la literatura i les humanitats. Per a la comprensió de la vida a partir dels clàssics. Borràs, una gran experta en literatura digital, apuntava textures que van creixent en aquest  àmbit creatiu que mostren un immens potencial humanista, vinculat a les noves formes d’expressió a través de les pantalles. “Les humanitats seran digitals o no seran” assegura, com a resposta a l’assetjament que pateixen des de fa temps.

Amb el pretext de la crisi estem evacuant massa coses essencials. Algunes d’imprescindibles en la construcció d’una ciutadania més sòlida i critica.

1 comentari

Una comentari en l'entrada: Evacuant les humanitats

  1. Pere Pérez diu:

    Vull recordar que vaig sentir per pimera vegada a Santiago Niño Becerra en una entrevista que li feies en el “Tal com som” ja fa uns 3 anys aproximadament; vaig quedar impactat, amb vaig apuntar el seu nom i totes les coses que deia, gràcies al teu programa em vaig preparar pel que venia.
    M’agraden els programes que, com el teu, es capaç d’estar vivint ja en la normalitat de la postcrisis, tractant temes com les passions, les arts, la psicologia, la moral, el joc, la música, la educació, l’economia, …el nom ho diu tot: “mil maneres de viure”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>