Resiliència religiosa

La modernitat havia de difuminar el pes de les religions en la vida de les persones. Al llarg del segle passat antropòlegs i sociòlegs auguraven un  progressiu abandonament de la religiositat com a resultat de les societats industrialitzades i del coneixement. Curiosament han estat les gran ideologies les que s’han desdibuixat perdent valor referencial. Per contra, les religions, han desenvolupat la capacitat de resiliència, i per tant, s’han adaptat i transformat d’acord amb les necessitats de l’home modern, esdevenint el refugi on moltes persones troben resposta a tants dubtes que els assalten.

Molts dels referents de la modernitat s’han quedat sense respostes solvents, superats pels temps i les circumstàncies. Les religions, en un moment de crisi com l’actual, ofereixen un marc conceptual bàsic per acollir i confortar. Útils per canalitzar neguits i angoixes, explorant el vessant més espiritual de l’ésser humà en la necessitat innata de transcendir.

L’editor i escriptor Agustí Pàniker, expert en la història de les religions, compartia aquesta setmana un temps de conversa al ‘Maneres de viure’ de COMRàdio. Ens presentava el seu darrer assaig “El sueño de Shitala. Viaje al mundo de las religiones”.  Pàniker ens recordava com en les darreres dècades, més de 40 mil nous moviments religiosos han vist la llum al món. Molts d’aquests, com a resultat d’hibridacions de les grans religions, adaptades a les noves realitats culturals o socials.

Molt més que la creença, íntima i per tant subjectiva, el ritual, la pràctica religiosa, s’expressa, es percep i circula a gran velocitat en aquesta societat global. En qualsevol gran ciutat s’observa la diversitat religiosa que conviu en els seus carrers, no sense dificultats. Mai com ara, tantes religions havien estat a l’abast de tothom. Totes amb els seus temples i els seu rituals.

Agustí Pàniker reconeix que les religions són duals, capaces del pitjor i del millor. En un plat de la balança, el confort, l’acollida, l’ajut als que més ho necessiten. En l’altre, el creixent fonamentalisme, un fenomen modern que afecta el cristianisme, l’islamisme, el judaisme, fins i tot l’hinduisme, i que intenta compactar religió amb política o economia.

En definitiva, la capacitat de resiliència de les religions les ha fet plenament compatibles amb la modernitat. I en temps de crisi, un punt de referència per trobar confort.

Etiquetat com a , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>