Individus

Una flama va prendre a Tunísia ara fa cinc mesos. Empesa pel moviment de milers de joves, actius en les xarxes socials, poc després aquella manifestació popular s'estenia per Egipte. A la plaça Tahrir de El Cairo milers de ciutadans hi acampaven pacíficament, forcant un pols implacable amb el govern. Setmanes més tard, després de durs episodis de repressió i resistència, la flamarada revolucionaria feia caure el president egipci Hosni Mubarak.

Ningú no podia imaginar una situació semblant a l'Orient Mitjà, com la viscuda aquell 25 de gener a El Cairo. Un esclat transformador per conquerir la llibertat col.lectiva i individual, comparable, en molts sentits, al maig francès de 1968. Tomàs Alcoverro, degà dels corresponsals espanyols a l'Orient Mitjà, estableix aquest paral·lelisme històric però sobretot emocional, per descriure uns fets que van aconseguir derrocar Mubarak però que hores d’ara, obren moltes incerteses sobre la dimensió real de la revolta.

Alcoverro visitava aquest dissabte el Maneres de viure de COMRàdio per presentar-nos el seu darrer llibre, recull de cròniques publicades; "La historia desde mi balcón". Un compendi que aporta visió de conjunt. El relat, periodístic i literari, d'alguns dels moments històrics que s'han viscut a l’Orient Mitjà al llarg de la darrera dècada. Una zona sorprenent i apassionant pel corresponsal. Extremadament complexa per Occident.

En la mirada a la revolta egípcia, Alcoverro ens remarca el detall, allò que potser s'aparta de la interpretació més general i que argumenta el vincle que estableix amb la revolta parisina del 68; "la individualitat és la gran riquesa de la nostra societat, una fita que les societats àrabs no han aconseguit encara. Els individus estant encaixats en una família, en una comunitat, en una religió. No han arribat encara a ser individus". Aquest és el moviment de fons que Alcoverro capta i descriu. Subtil encara, potser imparable. Un moviment de fons, de transformació d'unes formes de vida gens individuals.

Com en el maig francès, la manifestació popular egípcia potser sigui el primer pas per generar una ruptura de formes socials, més que no pas en un canvi radical del sistema polític. Temps després, aquelles revoltes de la plaça Tahrir a El Cairo van inspirar els moviments d'indignats a les places properes. Allà on individus lliures però desencantats, clamen per canviar el sistema.

Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>