Paisatges

Sovint no som conscients de la curta distància que separa el que és efímer del que resulta etern. Els temps líquids han fet que transitem amb extrema fragilitat per la vida, sense percebre els detalls. L'Efímer és avui. L'eternitat és la mort.

Dissabte al Maneres de viure de COMRàdio la periodista i escriptora Rosa Cullell ens presentava la seva primera novel·la, "El millor lloc del món". Un recull de paisatges i d'atmosferes viscudes, explicades o imaginades, que configuren un relat d'històries quotidianes, de persones corrents, que busquen el seu millor lloc en el món.

Trobar el millor lloc del món és el que tothom desitja. En la recerca esmercem esforços, dissenyem plans de vida, tracem objectius. Un viatge on sovint caminem a fosques, massa pendents de trobar la felicitat encara que no sapiguem ben bé en què consisteix realment. I aquesta recerca desesperada ens fa oblidar que potser ja hem viscut o vivim en el millor lloc del món.

La novel·la de Rosa Cullell transita per moments i èpoques diferents. Traça paisatges de la Barcelona grisa del franquisme que contrasten amb la llum de la metròpoli moderna d'avui. Passat i present ens serveixen per constatar com hem canviat. Com la vida més lenta fixava millor els paisatges. Com trobar el millor lloc del món era en el passat, molt més senzill.

En els darrers anys hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i hem generat massa expectatives que ara, immersos en una profunda crisi, no podem assolir. Caldrà aprendre de nou a identificar el millor lloc del món a partir dels paisatges més propers, més immediats. Desitjar allò que depèn realment de nosaltres.

Gaudir de la senzillesa.

Etiquetat com a , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>