La Farners Llinàs


Publicat al diari Avui el 9 de maig del 2006.

Fa 25 anys que existeix un àmbit de la Generalitat de Catalunya anomenat Política Lingüística. Fa, també, 25 anys que hi treballa la Farners Llinàs. Ara es jubila. Un dels regals que ha rebut en un dels homenatges de comiat du escits uns versos de Miquel Martí i Pol, que expliquen la mar de bé la seva trajectòria: Dia vindrà que algú beurà a mans plenes/ l’aigua de llum que brolli de les pedres/ d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

I sí. La Farners Llinàs ha treballat tots aquests anys per avançar cap a l’horitzó de la plenitud idiomàtica de la llengua catalana. I ho ha fet d’una manera exemplar en el sentit més estricte de la paraula, és a dir, que pot servir d’exemple a tots els que tenim una relació professional amb la llengua. Per què? Per moltes raons. En diré algunes. Tot el que diré, la gent del gremi de la llengua ja ho sap, però ho dic ara i aquí perquè ho sàpiga tothom.

Mai no ha practicat la burocràcia, en el mal sentit de la paraula: respectuosa amb la legalitat democràtica vigent, sempre ha tingut clar que el procediment administratiu està al servei dels objectius socials i no pas a l’inrevés. Mai no ha practicat, tampoc, cap mena de sectarisme, sinó que ha treballat per fer realitat el lema que el català és cosa de tots: de l’àmbit civil i de l’Administració pública, de les persones i de les empreses, dels partits i dels sindicats.  I el més excepcional de tot: ha demostrat tothora que és possible de fer compatible una lluita de resultat tan incert com és la feina de normalitzar el català amb una clara i permanent alegria de viure. Decididament exemplar. Gràcies, Farners.

Reedito amb molt de gust aquest article meu de l’any 2006.

 

Publicat dins de llengua i comunicació | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: La Farners Llinàs

  1. MIQUEL ÀNGEL ESTÉVEZ diu:

    Vaig tenir ocasió de tractar amb la Farners Llinàs al carrer de Mallorca, quan el Servei de Normalització Lingüística era en aquell indret. Vaig estar en contacte amb ella per qüestions de lingüística i trobo que era/és una persona eficient i al mateix temps oberta i afable.

    Bona jubilació Farners. I no oblidis que els cansats fan la feina i que jubilar-se no vol dir en absolut entonar un cant de retirada.

    Ah!, per cert, jo també em jubilo aquest 31 de desembre.

    Fins sempre

    MIQUEL ÀNGEL

Respon a MIQUEL ÀNGEL ESTÉVEZ Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>