Un parell de frankensteins

 Publicat al diari Avui el 23 d’agost del 2005.

A la tardor, els quatre altaveus de l’anticatalanisme lingüístic (La Razón, ABC, El Mundo ila COPE) tornaran a atacar ben segur i sense pietat la llengua catalana, amb la col·laboració –més ben dit, el col·laboracionisme– dels intel·lectuals del Manifest. Però no ho faran amb el llenguatge del franquisme, perquè l’anticatalanisme també evoluciona. Faran servir expressions com ara “llengua materna” o “drets lingüístics dels castellanoparlants”.  De qui l’han après, aquest llenguatge? Doncs de nosaltres: del catalanisme lingüístic. Tal com sona.

La idea de llengua materna és present a l’acta fundacional del primer catalanisme lingüístic, o sigui, de la Renaixença, el poema d’Aribau La Pàtria (1833): “En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia”.  Llengua materna i catalanisme van anar de bracet fins, pràcticament, els anys setanta del segle XX, quan vam negar-nos a instaurar una doble xarxa escolar, que hauria trencat la nostra cohesió social. Ara, a començaments del segle XXI, aquí i a tot arreu, llengua materna és un concepte anacrònic, ètnic, ultraconservador. Des del catalanisme lingüístic, hem de substituir el predeterminisme de la llengua materna per la llibertat personal de construir la pròpia biografia lingüística, que és una idea ben democràtica i progressista. Deixem que els qui parlin de llengua materna siguin només els altaveus de l’anticatalanisme.

Catalanoparlant i castellanoparlant són dues paraulotes que fa pocs anys es van escapar del laboratori sociolingüístic i s’han convertit en un parell de frankensteins. Ja no designen capacitats idiomàtiques, sinó identitats lingüístiques: a Catalunya, tots els “catalanoparlants” sabem parlar bé en castellà i cada cop
més “castellanoparlants” parlen la mar de bé en català. Les paraules funden la realitat, de manera que si insistim a continuar parlant de castellanoparlants i catalanoparlants, a última hora, instaurarem una divisió social que actualment no existeix i que el catalanisme, amb bon criteri, sempre ha volgut evitar. Deixem que els qui parlin de catalanoparlants i castellanoparlants siguin només els altaveus de l’anticatalanisme.

Com que l’agost és el mes dels bons propòsits, faríem bé tots plegats de proposar-nos de suprimir del nostre vocabulari “llengua materna” i “catalanoparlant” i “castellanoparlant”.  Són expressions que fan mal a la nostra cohesió social i que entrebanquen el camí de la llengua catalana cap a la plenitud idiomàtica.

Sí, sí, molt bé, tot el que dic en aquest article de la meva hemeroteca personal és ben convincent. El mal és que la potència dels altaveus de l’anticatalanisme era i és molt més gran que la potència de les tribunes del catalanisme.

Publicat dins de llengua i comunicació | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Un parell de frankensteins

  1. Jesús Serrano diu:

    Totalment d’acord.

Respon a Jesús Serrano Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>