El català a l’escola

 

Publicat al Diari de Barcelona el 3 de setembre del 1992.

Som a punt de començar un nou curs escolar, de manera que és un bon moment per recordar que el sistema educatiu és un dels àmbits essencials de la normalització lingüística. A més, és, juntament amb l’Administració pública i amb l’associacionisme, un espai en què, en pocs anys, la normalització de la nostra llengua podria arribar a ser completa, cosa que és més difícil en altres àmbits socials, com les empreses i els mitjans de comunicació.

Per conèixer la situació sociolingüística de l’escola primària a Catalunya, podríem referir-nos a un dels textos que formen part del monumental treball Estudis i propostes per a la difusió de l’ús social de la llengua catalana, el que firma Joaquim Arenas, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Som-hi.

Des del punt de vista lingüístic, les escoles –públiques i privades– del nostre país es divideixen en quatre grups. Les unilingües catalanes són les que fan tot l’ensenyament en català. Les bilingües evolutives són escoles que fan l’ensenyament en català en els primers nivells, i cada curs van augmentant-ne un nivell fins a completar tot l’ensenyament primari. Les bilingües estàtiques són les que només fan algunes àrees en català; o sigui, només fan algunes hores en la llengua pròpia de Catalunya. Finalment, les unilingües castellanes són les que fan tot l’ensenyament en castellà.

Doncs bé. A tot Catalunya, d’escoles unilingües catalanes n’hi ha 697, cosa que representa el 24 per cent dels col·legis. De bilingües evolutives, 1.124: el 39 per cent. De bilingües estàtiques, 1.014: el 35 per cent. D’unilingües castellanes, 60: el 2 per cent.

Però tothom sap que no tots els col·legis tenen el mateix nombre d’alumnes. Convé quantificar també l’alumnat, i classificar-lo en aquest cas en tres categories. Els escolars que reben tot o quasi tot l’ensenyament en català (llevat de l’assignatura de llengua castellana) són 401.566, cosa que vol dir el 42 per cent. Els alumnes que reben l’ensenyament en les dues llengües són 312.373: el 33 per cent. L’alumnat que rep tot o gairebé tot l’ensenyament en castellà (llevat de l’assignatura de llengua catalana) arriba a la xifra de 231.832 escolars: el 25 per cent.

Cal completar les dades anteriors amb unes altres de caràcter més aviat demogràfic. Els alumnes que a casa seva parlen català són el 38 per cent del total. I el mateix dit al revés: els escolars que parlen en castellà a casa seva representen el 62 per cent de l’alumnat.

Respecte a la competència lingüística dels mestres, el 78 per cent declara que domina correctament la llengua catalana. Joaquim Arenas diu que aquest percentatge sembla notablement exagerat. Té raó: el català de molts mestres és d’allò més macarrònic. A més, el fet que l’autor del treball posi en qüestió una de les dades que conté dóna molta més credibilitat a la resta.

Totes les xifres anteriors, és clar, s’haurien d’actualitzar i potser fins i tot comparar amb les dades equivalents del País Valencià i de les Illes, però en conjunt són representatives de la situació actual del català a l’escola. O potser hauríem de dir a les aules. Perquè que la llengua catalana sigui l’idioma vehicular de l’ensenyament no vol dir que, automàticament, es converteixi en la llengua del pati, és a dir, de les relacions informals entre els alumnes. Això pertany a un altre àmbit: els usos lingüístics interpersonals. I aquest és ja un altre tema.

Vet aquí una radiografia del català a l’escola de fa vint anys, en aquest article meu que ara reedito.

 

 

Publicat dins de lectures | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: El català a l’escola

  1. Ciutadà Català d'Espanya diu:

    La normalització de la llengua només arribarà a ser completa quan en lloc de protegir-la per sobre de l’altra llengua també nostra i que tenim en comú amb la resta d’Espanya, la protecció ho sigui exclusivament per permetre una llibertat lingüística segons la qual i amb tot respecte tant pels català parlants com pels castellanohablantes l’una i ‘altre siguin vehiculars i oficialment pròpies i naturals com així ho són al carrer i a les llars de Catalunya. L’intent d’extermini de la llengua espanyola a tots els racons institucionals de Catalunya, començant per les escoles no podrà ser definit mai com “normalitat” perquè mai una impossió pot suposar “la normalitat” de cap territori.

Respon a Ciutadà Català d'Espanya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>