Una cultura professional

 

Publicat al Diari de Barcelona el 27 d’agost del 1992.

La presentació del treball Estudis i propostes per a la difusió de l’ús social de la llengua catalana, abans de l’estiu, va posar de manifest l’existència del que podríem anomenar una cultura professional de la normalització lingüística. Una cultura que fa anys, quan es va crear la Direcció General de Política Lingüística, s’expressava només en el camp teòric –la sociolingüística catalana ja havia avançat força–, però que ara compta amb un bagatge pràctic molt notable.

Estudis i propostes és més que la suma de nombrosos treballs d’una extensió, un interès i una qualitat desiguals: és un conjunt –incomplet, però representatiu– que ens mostra l’estat present d’aquesta cultura professional, a través de quatre volums, editats pel Departament de Cultura de la Generalitat, que n’ha fet un tiratge de 2.500 exemplars.

Els camps d’acció de la normalització lingüística, segons l’Institut de Sociolingüística Catalana, que ha coordinat Estudis i propostes, són aquests: ensenyament, cultura i mitjans de comunicació, món laboral i socioeconòmic, Administració pública i usos lingüístics interpersonals.

Podríem deixar de banda la qüestió nominal –per exemple, seria més adequat parlar de mitjans de comunicació i producció cultural–, perquè el nom no fa la cosa. Podríem deixar igualment de banda el fet que si bé l’Administració normalitzadora no ha d’intervenir directament en la promoció del català en les relacions personals, tampoc no se n’ha de desentendre tant com ara: a Estudis i propostes només hi ha un sol treball referit a aquest terreny tan decisiu, circumscrit a més a Santa Coloma de Gramenet, que és una ciutat singular, entre altres coses, per la seva situació sociolingüística.

Però no podem deixar de fer un retret estructural, seriós. Em refereixo a l’activitat econòmica i a l’associacionisme. Parlar del món laboral i socioeconòmic, com fa Estudis i propostes, és divorciar-se de la realitat, fins i tot pel que fa al llenguatge. Cal parlar, senzillament, de les empreses, dividint-les, com fa tothom i a tot arreu, segons la dimensió –petites, mitjanes, grans– i segons el ram a què pertanyen.

I cal parlar, d’altra banda, de l’associacionisme, en el sentit més ampli del terme, des dels col·legis professionals fins a l’Església passant pels clubs esportius. Barrejar les associacions i les empreses és un error. La lògica empresarial és el benefici econòmic. La lògica associativa és la rendibilitat social: coincideix amb la de l’Administració pública. La cooperació entre associacionisme i Administració per fomentar l’ús de la nostra llengua podria donar molts més fruits dels que ha produït fins ara. Però el primer que caldria fer és un plantejament teòric encertat.

Estudis i propostes exposa també un diàleg múltiple entre la cultura de la normalització lingüística i diverses ciències: l’antropologia, l’economia, la comunicologia, el dret, la geografia, la psicologia, la sociologia, la lingüística i la sociolingüística. És un debat interessant i fecund –encara que hi haurien d’haver convidat també la demografia– sempre que no es perdi de vista que l’interlocutor principal de la cultura de la normalització lingüística no han de ser les ciències socials sinó la societat, que no és ben bé el mateix.

Una altra aportació d’Estudis i propostes és el recull d’experiències de normalització lingüística a altres països, que demostra que els catalans no som els únics que patim problemes lingüístics en aquest món.

Vet aquí una lectura crítica del gremi de la llengua, en aquest article meu de fa vint anys que ara reedito.

 

Publicat dins de lectures | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>