Divuit revistes a la bústia

 

Publicat al Diari de Barcelona el 20 d’agost del 1992.

L’altre dia vam examinar els rebuts domiciliats d’una llar normal, casa meva sense anar més lluny. Avui farem el mateix amb la premsa que rebem per correu. És a dir, la que no anem a comprar al quiosc, sinó que ens la trobem a la nostra bústia. La rebem o bé perquè és la premsa associativa d’entitats de les quals som socis o bé perquè el nostre nom figura en la llista corresponent.

Nexus, revista semestral de cultura, l’edita la Fundació Caixa de Catalunya. És una publicació escrita íntegrament en llengua catalana. Panorama, periòdic mensual de la Fundació la Caixa, exactament igual. En canvi, La llibreta, revista trimestral també de la Caixa, és bilingüe. A l’últim número, el d’estiu de 1992, d’un total de 52 pàgines, n’he comptat –incloent-hi les de publicitat– 32 en català, 18 en castellà i 2 de bilingües. Tot plegat confirma que les nostres caixes d’estalvis, tot i que no han assolit la plena normalitat lingüística, són, entre les grans empreses, el sector més catalanitzat.

Capçalera, revista mensual del Col·legi de Periodistes de Catalunya, fa servir també la nostra llengua, fora d’alguns dels anuncis, que són en castellà. Annals de periodisme català, semestral, editada pel mateix col·legi professional, és també tota la revista en català, amb un apèndix amb els resums dels articles en anglès. Periodistas, mensual, publicada per l’Associació de la Premsa de Madrid per a tots els periodistes d’Espanya, com és fàcil d’endevinar, és escrita de dalt a baix en castellà o, com diuen ells, en espanyol. Noticiari de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), trimestral, no cal dir-ho, en català. Salut, trimestral del Col·legi de Diplomats en Infermeria de Barcelona, també en llengua catalana, llevat dels anuncis, que són en castellà. El butlletí de l’Hospital de Sant Pau, també en català. Fa la impressió, doncs, que la normalització lingüística ha avançat força en la premsa professional.

Sport i salut, revista bimestral publicada per Spot Dyr, és gairebé tota en català (només alguns dels anuncis són en castellà), cosa que posa de manifest l’avenç experimentat els últims anys per la nostra llengua al món esportiu.

Proa espais, d’Enciclopèdia Catalana, i Cercle de lectors són dues revistes dedicades a la promoció del llibre en català, editades, com és lògic, en la llengua de Verdaguer. El mateix podem dir de Noves SL, que no vol dir Societat Limitada, sinó sociolingüística: és la publicació de l’Institut de Sociolingüística Catalana, adscrit a la Direcció General de Política Lingüística. Debat nacionalista és, evidentment, en la llengua de Macià i Companys.

De la revista La Municipal, que publica cada mes l’Ajuntament de Barcelona per a tot el personal que hi treballa, ja en vam parlar aquí un dia, elogiant el fet que s’edita des de sempre en la llengua de Pompeu Fabra. En canvi, La rosa de Barcelona, revista bimestral de la Federació de Barcelona del PSC, partit que governa la ciutat, és bilingüe; en alguns números, fins i tot hi predomina el castellà. És significatiu.

El butlletí de l’associació de pares d’alumnes del col·legi Estel del Guinardó és tot en català, igual que la publicació de la Federació d’Apes de Catalunya. És un detall representatiu del fet que, a Catalunya, els pares i les mares juguen activament a favor de la catalanització del sistema escolar.

Vet aquí una radiografia lingüística de les revistes que rebia a la bústia de casa meva ara fa vint anys.

 

Publicat dins de llengua i comunicació | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>