Nou rebuts domiciliats

Publicat al Diari de Barcelona el 13 d’agost del 1992.

Val la pena saber on som, però abans hem de dir on volem arribar. Diguem-ho: volem fer del català la llengua de la vida quotidiana a tota la nostra àrea idiomàtica. Aquest és l’objectiu final de la normalització lingüística. En una societat complexa i oberta com la nostra, la llengua quotidiana no és fàcil de delimitar; però la podem identificar amb la llengua en què viu un dia qualsevol la majoria de la gent. Val a dir que les coses petites també formen part de la vida i, per tant, de la llengua quotidiana, tot i que no en parlem gaire. Per exemple, els rebuts domiciliats. Examinarem avui els d’una llar normal, casa meva sense anar més lluny. A veure què hi descobrim.

A l’encapçalament del primer, hi diu Aigües de Barcelona / Sociedad general de aguas de Barcelona. O sigui, els del ram de l’aigua, amb el nom de l’empresa, es dediquen a nedar i guardar la roba: meitat en català, meitat en castellà. La resta del paper practica un bilingüisme, que no és l’ideal de la normalització, però que en l’etapa actual podem qualificar de decent. El català hi figura sempre en primer lloc (adreça / dirección) i la part mecanoscrita és només en català. No està malament, però podrien fer un pas més i superar el bilingüisme innecessari (total consum / total consumo) i normalitzar-se, és a dir, catalanitzar-se del tot.

Els del Gas Natural, que fins fa dues factures es deien Catalana de Gas, apliquen el mateix criteri que els del ram de l’aigua, però una mica millor. Bilingüisme encara més ordenat, el lloc del català encara més preferent, i els missatges mecanoscrits són íntegrament en català, un pas més i arribaran a la plena normalitat lingüística.

El rebut de l’electricitat és de Fecsa –així, amb la sigla i prou–, però arriba imprès en paper de la Caixa. La part mecanoscrita, que és la que correspon a Fecsa, practica un bilingüisme sense solta ni volta: equipos medida, però en canvi per a tota gestió truqui al (de la qualitat de la llengua avui no en parlem). L’imprès de la Caixa és íntegrament en català, però com que l’empresa que presideix Samaranch és tan diplomàtica com ell, no m’estranyaria gens que els que fem servir el català als caixers automàtics rebem la correspondència en català, mentre que els altres la reben en castellà.

El rebut de la Telefónica és horrorós. Tota la part mecanoscrita és només en castellà, igual que el nom de la companyia (es veu que l’accent de Telefónica és més intocable que la Constitució espanyola). I la resta del document practica un bilingüisme castellà / català, que és innecessari, absurd i ofensiu: población / població, domicilio / domicili, importe / import.

Als rebuts de l’aigua, el gas, l’electricitat i el telèfon, hi hem d’afegir els de cinc associacions. El de Sport Dyr ve en un imprès de la Caixa damunt del qual hi apareix mecanoscrit el missatge de Dyr, tot plegat en català. Exactament igual que el rebut, que gestiona l’associació de pares d’alumnes, de l’escola Estel del Guinardó. El del Col·legi de Diplomats en Infermeria de Barcelona, tot en català. El del Col·legi de Periodistes de Catalunya, també. I el de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, igualment –només faltaria!–.

En resum, els rebuts domiciliats del món associatiu, molt bé; el de Gas Natural, decent; el d’Aigües de Barcelona, també; el de Fecsa, no tant; el de Telefónica, malament, el pitjor de tots.

A l’hora de rellegir aquest article meu de fa vint anys que ara reedito, trobo que és particularment vigent la idea de fer del català la llengua de la vida quotidiana; és a dir, la llengua quotidiana.

Però més que res tinc naturalment la curiositat de saber, vint anys després, quina és la llengua dels rebuts domiciliats que mantinc. Som-hi, doncs.

A veure. La factura d’Aigües de Barcelona és tota en català: ni gota de cap altra llengua. Exactament igual que la factura de la companyia del gas, que ara es diu Gas Natural Fenosa. Tota sencera en català és també la factura de l’electricitat, ara d’Endesa, que ja fa temps va absorbir la Fecsa. Tota en la llengua de Pompeu Fabra és també la factura d’internet + trucades de Movistar, que pertany al grup de Telefónica. Igualment en català els rebuts del Dir (que ara s’escriu així, amb la i llatina), del Col·legi d’Infermeria, del Col·legi de Periodistes i de l’Associació d’Escriptors.

Ras i curt: tot en català.

 

Publicat dins de vida diària | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>