Racisme idiomàtic

Publicat al Diari de Barcelona el 6 d’agost del 1992.

Que un paio cali foc a una casa perquè hi viuen gitanos és un acte racista. Però si tothom reprova el racista, la policia l’agafa i un tribunal el condemna, vol dir que aquella societat no és racista. En canvi, els sudistes nord-americans pensaven que els negres no són persones, de la mateixa manera que els alemanys, durant el nazisme, creien que els jueus són éssers inferiors. N’estaven convençuts els homes i les dones corrents. El racisme fa que persones que són intel·ligents i sensibles i cultes, que fins i tot són bones persones, es transformin en monstres. El personatge creat per R.L. Stevenson, el famós Dr. Jekyll i Mr. Hyde, encarna bé la doble personalitat que s’apodera de gairebé tothom en una societat racista.

Igual que existeix el racisme humà, hi ha també el racisme idiomàtic. I l’antiracisme lingüístic, com el que predica des de fa anys Jesús Tuson, l’autor d’El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988) i El llenguatge i el plaer (1990), llibres editats per Empúries. Jesús Tuson fa una defensa apassionada de la igualtat de totes les llengües, i veu en la diversitat de llengües una riquesa que expressa la unitat essencial de l’espècie humana.

Tot el contrari del que fa Fernando Lázaro Carreter, el nou director de la Real Academia de la Lengua. L’home no és nou a la casa. Fa vint anys que hi ocupa la cadira R. R de racisme. De racisme idiomàtic. El mal és que no és un problema seu –ell és un home savi i treballador, assenyat, fins i tot obert– sinó que viu en una societat, la de l’Espanya castellana, que no ha superat el racisme lingüístic.

La revista Periodistas ha publicat no fa gaire una llarga entrevista a Lázaro Carreter que ens permet descobrir, un cop més, el racisme idiomàtic que existeix oest enllà. Quan enraona sobre el español no diu cap bestiesa. Al contrari. Analitza el paper dels mitjans de comunicació, la necessitat de mantenir la unitat de la llengua de Cervantes entre els parlants de les dues ribes de l’Atlàntic o la incorporació de neologismes amb una gran lucidesa i un sentit pràctic poc comú. A més, és capaç de referir-se a altres llengües –en concret, el portuguès i el francès– amb el mateix respecte amb què parla de la seva. Però, i els altres idiomes d’Espanya? Doncs es veu que, més que res, fan nosa.

Diu Lázaro Carreter: “Cada vez se extiende más la idea de que el estudio de la lengua propia es poco necesario, porque se aprende por impregnación; que el idioma se aprende como se aprende a respirar: se nace en el seno de una comunidad que tiene tal lengua, y se aprende. Esta es una idea muy falsa, que todavía está presente en las personas que rigen la educación. La prueba es cómo cada vez más se ha ido restringiendo el tiempo dedicado al estudio de la lengua común, la lengua nacional. Hay casos ya, incluso, de licenciaturas, en donde la lengua española y la literatura se ponen en alternativa con una de las lenguas y literaturas territoriales. Se está llegando ya, realmente, a un estado muy preocupante; porque la que da realmente cohesión a nuestra nación es esa lengua común. España no es una nación plurilingüe, como lo es Suiza, en donde hay lenguas que no tienen comunicación entre sí. España es una nación con una lengua, lo que nos permite estar en Santiago de Compostela, en Tarragona, en Alicante y en San Sebastián y entendernos. En España hay una lengua común, y otras más de tipo territorial”.

Decididament, Espanya no té remei!

Dissortadament, la denúncia que faig en aquest article meu de fa vint anys que ara reedito és plenament vigent, per la senzilla raó que el racisme idiomàtic de l’Espanya castellana és del tot vigent.

Publicat dins de lectures | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Racisme idiomàtic

  1. EtrusCat diu:

    En realitat, el que diu Lázaro Carreter podria ser considerat fins i tot correcte, si només es tingués en compte que la ‘llengua pròpia’ de Catalunya no és el castellà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>