Termcat: medalla d’or

 

Publicat al Diari de Barcelona el 23 de juliol del 1992.

Seran espectaculars, els Jocs Olímpics, és a dir, la cerimònia inaugural i els quinze dies de competicions. Però, per a nosaltres, el més important de les Olimpíades de Barcelona no és l’esdeveniment mundial de l’estiu de l’any del Senyor de 1992, sinó l’obra viva i perdurable: l’obertura de la ciutat al mar, les rondes, les instal·lacions noves. Això és el que quedarà, quan el circ olímpic haurà plegat veles.

Els últims anys, molts han treballat, des de l’àmbit civil i des de l’institucional, perquè els Jocs de Barcelona no fossin una oportunitat malaguanyada per a la llengua catalana. Aquests esforços han produït dos fruits, l’un espectacular però efímer, l’altre perdurable. El primer és l’ús de la llengua pròpia de Catalunya durant els Jocs, des dels rètols dels temples esportius fins el canal olímpic de televisió. De l’altre fruit en parlarem a poc a poc.

Es tracta dels diccionaris dels esports presents a Barcelona 92. Vint-i-vuit esports, vint-i-vuit diccionaris: basquetbol; voleibol; ciclisme; vela; gimnàstica; natació; tennis; tennis de taula; piragüisme; judo; hípica; handbol; tir amb arc; tir olímpic; esgrima; rem; lluita; hoquei; hoquei sobre patins; bàdminton; boxa; halterofília; taekwondo; beisbol; pentatló modern; pilota; atletisme; futbol. I, per postres, el Diccionari general dels esports olímpics, que va aparèixer en escena la setmana passada.

Tots aquests diccionaris els ha editat Enciclopèdia Catalana i es poden adquirir a qualsevol llibreria. L’autor d’aquesta obra monumental és el Termcat, centre de terminologia catalana, creat el 1985 per la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans. La quantitat i la qualitat de la feina feta pel Termcat en el terreny de joc de la terminologia esportiva el fa mereixedor d’una medalla d’or.

Les virtuts dels vint-i-nou diccionaris són evidents. A més a més del rigor a l’hora de fixar els vocabularis olímpics, aquests volums excel·leixen per la seva claredat. Són d’allò més fàcils de consultar, tant si un vol saber el significat precís d’un terme esportiu en català, com si el que necessita és conèixer les equivalències entre les llengües oficials dels Jocs de Barcelona (català, castellà, francès, anglès).

El públic natural dels vint-i-vuit diccionaris d’esports olímpics són els esportistes, els tècnics, els periodistes especialitzats i els afeccionats a aquell esport. En canvi, l’usuari del Diccionari general dels esports olímpics, que conté la terminologia bàsica de cada esport i els termes comuns a un gran nombre d’esports, pot ser qualsevol persona.

Per arrodonir aquesta empresa, la Generalitat i Enciclopèdia Catalana publiquen, també, els reglaments oficials de les disciplines olímpiques.

Si és cert que no hi ha rosa sense espìnes, quina pot ser l’espina? Doncs la poca difusió. Aquests diccionaris són eines precioses i molt útils… si és que les utilitzen els interessats. Poden ajudar a augmentar l’ús i la qualitat de la llengua catalana al món esportiu, però només si són adquirides en quantitats industrials i consultades sovint. Tant de bo.

Com passa el temps, oi? De seguida celebrarem que fa vint anys vam viure els Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest article meu que ara reedito en parla. També parla de la terminologia. Alerta. Tenim paraules, tenim noms, tenim termes. No val a confondre’ls.

L’inventari de les nostres paraules i les nostres locucions constitueix el tresor lèxic de la nostra llengua; n’hi ha, com l’amic Eugeni S. Reig, editor d’InfoMigjorn, que senten passió per les nostres paraules, i per això es dediquen a estudiar-les i a defensar-les i ben fet que fan. La gràcia de les paraules és que, segons el context, poden significar coses diferents.

Dels nostres noms personals i cognoms i dels noms de lloc de la nostra terra s’ocupa l’onomàstica; n’hi ha, com l’enyorat Enric Moreu-Rey, que senten passió pels nostres noms i per això s’agrupen en la Societat d’Onomàstica, que ell va fundar, i ben fet que fan.

Els termes, a diferència de les paraules de la llengua general, no admeten sinònims ni dobles sentits ni res que s’hi assembli. Poca broma amb els termes. A l’hora d’establir un vocabulari científic o tècnic o esportiu, la terminologia defineix de forma inequívoca cada concepte i tria un únic terme per expressar-lo. És així com funcionen els llenguatges d’especialitat; per tant, traduir terminologia és molt més fàcil que traduir lèxic. A casa nostra, de fixar els termes s’ocupa des de fa vint-i-set anys el Termcat i ben fet que fa.

 

Publicat dins de lectures | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>