L’opinió dels emprius

 

Publicat al Diari de Barcelona el 9 de juliol del 1992.

Una societat nacional ben vertebrada vol dir, entre altres coses, un associacionisme fort. En aquest sentit, el paper dels clubs d’opinió és modest, si el comparem amb el de les grans organitzacions civils, però és interessant. Són àmbits per enraonar –lluny de la xerrameca imperant– i per cultivar el pensament polític. El mal dels nostres clubs d’opinió és la poca solidesa que tenen com a entitats.

Una de les poques excepcions és l’Emprius. Va néixer el 1980, l’any en què Josep Tarradellas va deixar la presidència de la Generalitat, hi va accedir Jordi Pujol i els socialistes van perdre les eleccions. Els emprius són tarradellistes, antipujolistes i prosocialistes: el ve de naixement.

S’organitzen en tres cercles concèntrics. El rovell de l’ou el formen els socis que cotitzen cada mes (121 emprius). El segon cercle, els que paguen una quota anual (uns dos centenars d’emprius). La tercera anella la constitueixen els que es limiten a rebre els papers de l’entitat (uns tres mil cinc-cents amics i coneguts del club). Tots els dimarts fan una tertúlia al local que tenen al número 203 del carrer Provença. A més, editen papers diversos, publiquen articles d’opinió a la premsa, tiren endavant iniciatives més o menys polítiques i, des de fa poc, fomenten la creació de clubs germans fora de Barcelona.

L’ànima d’Emprius club d’opinió és Romà Planas, que coordina totes les activitats. Dos dels articulistes més actius són Jordi Planes i el misteriós M.H. Apàtrida, tots dos ben coneguts pels lectors del Diari de Barcelona. Altres noms a destacar són, entre els fundadors, Josep M. Bricall, Joaquim Nadal, Antoni Siurana i Josep Lluís Sureda i, entre els incorporats després de l’any fundacional, Enric Bastardes, Albert Boadella, Antoni Castells, Carles Kinder, Martí Parellada, Margarita Rivière, Joan Manuel Serrat, Josep M. Socías i Ernest Udina.

Existeix un pensament comú de tots els emprius? Sí i no. Són un col·lectiu plural, amb idees i llenguatges diferents, però amb unes conviccions i uns valors compartits.

Les conviccions són tres. La primera, que Tarradellas tenia tota la raó i que el tarradellisme es pot resumir en poques paraules: una bona política és una bona Administració i una bona Administració és una bona política. La segona convicció, que el pujolisme és el mal govern. La tercera, que els socialistes són l’alternativa i que, si governessin a la Generalitat, farien bé tot allò que Pujol fa mal fet.

Els valors que fomenten els emprius ja no són tan fàcils d’identificar, però són més notables. El diàleg entre les idees i la realitat, el rigor, la tolerància i el bon humor, la seriositat, la síntesi entre catalanisme i universalitat, la franquesa, l’aprofundiment de la democràcia, el debat sense restriccions, l’eficàcia al servei del progrés, la solidaritat social i altres valors per l’estil.

Les conviccions dels emprius són una qüestió de fe. O s’hi creu o no s’hi creu. Ara bé, els valors que defensen de pensament, paraula i obra els hauríem de fer nostres tots els ciutadans de Catalunya. Que els del club d’opinió Emprius els promoguin en nom del tarradellisme i del socialisme, i que altres els practiquin en nom d’una fe diametralment contrària, o bé des de l’ecumenisme ideològic, tant se val. El nom no fa la cosa.

El primer paràgraf d’aquest article meu de fa vint anys és cent per cent vigent. Tota la resta de la columna és la notícia del club d’opinió Emprius en un dels moments de més gran vitalitat en la història d’aquesta associació.

 

Publicat dins de àmbit civil | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>