La premsa associativa

Publicat al Diari de Barcelona el 23 d’abril del 1992.

Els profetes de vegades l’encerten. Alvin Toffler, l’any 1980, a La tercera ola, va anunciar l’arribada imminent dels mitjans de comunicació desmassificats. I sí, ja són aquí, encara que no ens n’hem adonat del tot. De la premsa local i comarcal que trobem als quioscos sí que en som ben conscients. Els estudiosos s’hi han dedicat; l’Anuari de la informació de Catalunya, que promou el Col·legi de Periodistes, se n’ocupa. I el mateix podríem dir de la premsa institucional, sobretot l’editada pels ajuntaments. Però hi ha també una mena de premsa escrita –desmassificada– que cada cop té més importància real i que, en canvi, sembla que no hi sigui. Per què?

Per la senzilla raó que no la trobem al quiosc. La idea segons la qual la premsa que consumim és la que podem veure en un quiosc és una idea envellida. Els diaris sí que són indestriables dels quioscos. I moltes revistes, també. Però no pas totes. Quina és la premsa que prescindeix del quiosc?

La premsa gratuïta, és clar. La revista Periodistas acaba de dedicar al tema un informe en què explica que la premsa gratuïta territorial, que s’alimenta només de la publicitat, té una gran difusió a la Gran Bretanya i a França i comença a entrar amb força aquí. Algunes d’aquestes revistes te les trobes a la bústia i altres te les regalen al forn quan vas a comprar el pa. Tenen molts anuncis i la difusió mínima acostuma a ser de deu mil exemplars. Sovint tenen una influència real en l’entorn. Per exemple, la revista Mes Coloma, de Santa Coloma de Gramenet, amb la publicació d’unes declaracions de l’exalcalde Lluís Hernández, va causar una autèntica crisi municipal.

Una altra mena de revistes que també prescindeixen del quiosc són les que jo anomenaria premsa associativa. Són publicacions que es trameten per correu als socis o afiliats i són gratuïtes relativament, perquè la quota inclou la recepció de la revista. En conjunt, representen un percentatge notable de la premsa escrita que circula i, per tant, de la lectura de premsa. A més, són revistes cada cop més professionalitzades.

Partits polítics, confederacions sindicals, col·legis professionals, sindicats agraris, clubs esportius, entitats culturals, l’Església catòlica, el Reial Automòbil Club de Catalunya, les federacions d’entitats, tot el món associatiu és ple de premsa pròpia. De premsa associativa.

Però com que polítics, periodistes i estudiosos de la comunicació tendeixen a ignorar la magnitud de la premsa associativa, ni se’n reconeix la importància ni es parla dels problemes que té. Per exemple, el que explicava Humbert Roma, director de La Terra, revista de la Unió de Pagesos, al número 150 de la publicació: “La premsa especialitzada passa moments d’incertesa, agreujada pel sobtat increment de les taxes postals”. De tota manera, la bona salut de la nostra premsa associativa és indestriable de la vitalitat del nostre associacionisme, tot i que també hi influeixen factors externs, com el que denunciava Humbert Roma.

A veure si ben aviat el Col·legi de Periodistes, la Universitat i, en general, la societat prenen consciència de la importància tant de la nova premsa gratuïta territorial com de la premsa associativa. En aquest sentit, penso que seria una bona idea incloure-les a l’Anuari de la informació. Un inventari complet de la nostra premsa associativa encara no s’ha fet mai.

Una reflexió interessant sobre la premsa desmassificada i, en particular, sobre la premsa associativa vint anys enrere, en aquesta columna meva. Ara vivim a l’era d’internet i al món associatiu webs i butlletins electrònics han substituït en molts casos les revistes en suport paper trameses per correu postal. Però el volum dels mitjans de comunicació que genera el nostre associacionisme continua sent molt notable.

Publicat dins de àmbit civil | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>