La resurrecció de la llengua hebrea

Publicat al Diari de Barcelona el 2 d’abril del 1992.

Com que aquesta setmana fa cinc-cents anys de l’expulsió dels jueus, podríem parlar de la resurrecció de la llengua hebrea, que és un dels fenòmens més singulars de la història idiomàtica contemporània. No hi ha cap altre cas en què l’èxit del revifament lingüístic hagi estat tan espectacular. Per explicar la curiosa història de la recuperació de l’hebreu, seguirem un treball recent de Tessa Calders, del departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona.

L’hebreu ha arribat a convertir-se en la llengua pròpia d’una comunitat de parlants, després d’haver estat relegat durant disset segles, que aviat és dit, a usos religiosos, literaris i d’estudi. L’hebreu no era ben bé una llengua morta, però es trobava en un estat de letargia, perquè va deixar de ser una llengua parlada des de l’any 200 després de Crist, encara que sovint la feien servir com a llengua franca els jueus de les diverses comunitats del món.

Eliezer ben Yehudà (1858 – 1922) el defineixen els actuals jueus de Catalunya com el Pompeu Fabra d’Israel. En realitat, el seu paper va ser encara més decisiu. El seu fill va ser el primer jueu que va tenir l’hebreu com a llengua vernacla després de 1.700 anys. La tasca, al començament, no va ser fàcil. Mancaven moltes paraules i expressions per a la vida quotidiana. Ben Yehudà va recórrer a les fonts literàries, a la llengua àrab i als neologismes que ell mateix encunyava (en aquest últim aspecte va fer una feina comparable a la del nostre Ramon Llull). El fruit enquadernat d’aquest esforç va ser el Tresor de la llengua hebrea.

Ben Yehudà va veure ben aviat que l’única manera d’aconseguir que l’hebreu fos la llengua de tota la població era ensenyar-la a les escoles. I va pensar que el mètode més eficaç era ensenyar hebreu en hebreu. Així s’aconseguí, ja l’any 1900, que l’hebreu fos la llengua vernacla d’una primera generació de parlants. El 1913 l’hebreu va fer un gran pas endavant en convertir-se en la llengua oficial del Teknion, institut tecnològic de Haifa.

A l’espectacular renaixença de la llengua hebrea hi va contribuir l’absència d’una llengua nacional a Palestina. El turc era l’idioma oficial, la població àrab parlava àrab, i els jueus es valien de les diferents llengües de les comunitats d’on procedien. Això va fer de l’hebreu l’única llengua comuna de tots els jueus.

Avui dia, l’hebreu és, veritablement, la llengua territorial de l’Estat d’Israel, i ben segur la llengua pròpia de totes les futures generacions de jueus d’Israel, tot i que també són presents a l’Estat israelià l’àrab i l’anglès, a més de moltes altres llengües.

Des de Catalunya no ens hem d’enlluernar amb el cas de l’hebreu. El diguem-ne comerç lingüístic, és a dir, l’intercanvi d’experiències de normalització, Catalunya el fa amb altres països. Sobretot, importem coses del Quebec i n’exportem a la resta de la nostra àrea idiomàtica, a Galícia i al País Basc. La situació sociolingüística a Israel i a Catalunya no és equivalent. Però hi ha una cosa que sí que podem admirar i, per tant, aprendre dels jueus d’Israel. I és que si existeix una voluntat col·lectiva de normalització lingüística molt clara i forta, l’èxit està assegurat. D’entrada, la recuperació de l’hebreu era més difícil, més diguem-ne utòpica que la del català, i l’hebreu se n’ha sortit.

A l’hora de rellegir aquest article meu de fa vint anys, penso que ara diria el mateix. També penso que la renaixença de la llengua hebrea és la història d’un èxit, la renaixença de la llengua d’oc és la història d’un fracàs i la renaixença de la nostra llengua… El futur de la llengua catalana no està escrit enlloc: l’escrivim cada dia entre tots.

Publicat dins de llengua i comunicació | 5s comentaris

5 comentaris a l'entrada: La resurrecció de la llengua hebrea

  1. Retroenllaç: Amb peus de plom « Blog de Roger Vilalta

  2. Deana diu:

    Achten Sie daher auf die Angaben bei der Anmeldung.

  3. Louis diu:

    Es sind maximal 38 von 46 Trophäen erspielbar.

  4. Zack diu:

    Es sind maximal 27 von 29 Trophäen erspielbar.

  5. Maxwell diu:

    Die Versandkosten können nicht berechnet werden.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>