Enric Moreu-Rey, la passió pels noms

Publicat al Diari de Barcelona el 19 de març del 1992.

La mort és una cosa molt personal, de manera que el comentari sobre la mort d’algú ha de ser, per força, una cosa personal. Hi pensava l’altre dia, a la missa en llatí que hi va haver a la cripta del convent de Pompeia, plena d’amics de l’Enric Moreu-Rey, que se n’ha anat, deixant-nos una obra d’allò més interessant i un record ben viu.

La faceta de Moreu-Rey que jo vaig conèixer més bé va ser la de factòtum de la Societat d’Onomàstica, és a dir, la seva passió pels noms. Si l’hagués de definir amb una sola paraula, triaria la paraula divertit. Encara que sembli mentida, havíem rigut molt plegats parlant d’onomàstica, tot i que ell era un home erudit, ja vell i malalt sense remei.

Jo li explicava el cas de l’últim governador civil del franquisme a Girona: “La culpa la va tenir son pare, que era un bromista. El cognom de la família era Murga. I ell va ser batejat amb el nom d’Armando. Els diaris en tenien prou amb titular Armando Murga, otra vez, perquè tothom se’n rigués. I sa germana, la pobra, sabeu com es deia? Doncs Perpètua. Era la Perpètua Murga.” I ell: “Anys enrere, un prohom empordanès s’anomenava Pere Pi Pi. En aquest cas, el bromista va ser l’atzar, que va unir son pare i sa mare en una parella que no era precisament un matrimoni de conveniència.”

El millor que podria fer ara és rescatar de l’arxiu un fragment d’un dels articles que ell em va inspirar, per mirar d’encomanar l’interès per un tema que ell sabia fer apassionant. Comencem pel començament, deixant-nos guiar per la saviesa de Moreu-Rey.

“Temps era temps, els cognoms no existien. A cada poble, tants caps, tants barrets, tants noms i cap de repetit. Durant la més remota Edat Mitjana, els homes i les dones d’aquí duien noms germànics o bé llatins, que poques vegades eren noms de sants. Ells es deien, per exemple, Bernat, Guillem, Adrevald, Ansofred, Ermeniscle, Edelmir o bé Amat, Anastasi, Servusdei, Bonhome, Borrell. Elles es deien Elo, Adalvira, Valdejòncia, Martesinda o bé Madrona, Sabadella, Gloriosa. Coses així. Però va arribar un moment que hi havia alguns noms repetits i llavors van aparèixer els sobrenoms, que a la llarga esdevindrien cognoms. Rebobinem la màquina del temps, a veure si ens entenem. En un poble medieval, l’un li deia a l’altre no sé què d’en Pere. Quin Pere? Doncs el del mas que hi ha dalt del puig, o el de la vora del riu, o el de cal pujol, o el de la masia de la serra, o el que ha vingut de Tarragona. El lloc de residència és, doncs, l’origen de molts cognoms. Quin Pere? Doncs el fill d’en Joan. Molts altres cognoms provenen de la filiació. A Catalunya, com a França, aquesta mena de cognoms es formen per juxtaposició: en Pere Joan, en Ramon Berenguer. Molts noms antics catalans han esdevingut d’aquesta manera cognoms actuals. En altres terres, s’han format amb una preposició (van, els holandesos; von, els alemanys) o amb un prefix o amb un sufix. Prefix: els irlandesos (com els O’Hara, d’Allò que el vent s’endugué), els escocesos (com el McDonald, el rei de les hamburgueseries), els jueus (com l’immortal Ben Hur). Sufix: els castellans (com Pérez o Muñoz), els valencians (com Peris), els russos (com Gorbatxov o Ivanòvitx), els polonesos (com Jaruzelski). Quin Pere? Doncs el gros, el petit, el roig, el bru. Una característica física o moral del primer a fer servir el sobrenom ha donat lloc a molts cognoms. Quin Pere? El teixidor, el fuster, el traginer, el boter i, sobretot, el ferrer, perquè de ferrers n’hi havia un a cada poble. Molts cognoms, doncs, són noms d’ofici.”

Reedito amb molt de gust aquest article meu de fa vint anys, ara que també fa vint anys que vam dir adéu a l’Enric Moreu-Rey. Val a dir que la Societat d’Onomàstica, que ell va fundar, continua ben viva. Nota a peu de pàgina: l’onomàstica estudia els noms propis i té dues branques, que són la toponímia (noms de lloc) i l’antroponímia (noms de persona).

 

 

 

Publicat dins de llengua i comunicació | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>