El pecat, abstenir-se; la virtut, associar-se

Publicat al Diari de Barcelona el 5 de març del 1992.

Només Déu, en la seva infinita saviesa, coneix a hores d’ara el percentatge exacte d’abstencionistes a les eleccions del 15 de març i és improbable que ens ho reveli. Sabem, però, que serà francament alt, perquè ens ho diuen totes les enquestes, que mai no l’encerten del tot però que mai no s’equivoquen de gaire. De manera que, per guanyar temps i ser pràctics, podríem començar ja ara a fer contribucions per a una anàlisi global de la baixa participació a les urnes. En aquest article parlarem des del punt de vista de l’associacionisme, de la vertebració de la societat.

I ara! I què té a veure l’associacionisme amb l’abstenció a les eleccions? Doncs molt! Obsessionar-se amb l’abstenció com a dada aïllada, fora del context social, és un tic dels polítics professionals, comprensible, però que no hauríem de compartir els altres. La dimensió exacta del gran partit dels silenciosos, com anomenava al Diari de Barcelona de dimarts Mayka Navarro els que no voten, és més que res un indicador del nostre grau de cohesió social. I no és pas l’únic. També ens indiquen la integració social els índexs de lectura de llibres o de la premsa escrita o la força de l’afiliació associativa, que són, en tots dos casos, més baixos que en altres societats europees més avançades.

Si un paio –o una família sencera– malviu de l’economia submergida, no surt mai de casa per anar al cinema, a una reunió sindical, a missa, ni enlloc, i passa hores i hores amorrat al televisor, canviant de canal sense criteri i evitant els espais informatius, és ben natural que no vagi a votar el 15 de març. Ara més bon Govern de tots cap a la independència sense fronteres són cinc eslògans que rellisquen sobre la seva pell com la pluja sobre el marbre de les estàtues de les ciutats.

Si la gent té feina estable, llegeix, participa en la vida associativa, etcètera, llavors, naturalment, anirà a votar. Les persones integrades que s’abstenen són uns irresponsables, són incívics. Són, com els qualifica Jordi Pujol, uns bandarres. Però són pocs. La gran majoria dels abstencionistes són persones que no estan prou integrades a la nostra societat nacional. La veritable campanya contra l’abstenció ha de començar l’endemà de les eleccions del 15 de març i ha de ser permanent i, sobretot, indirecta. Si anem vertebrant cada cop més la nostra societat, si la fem més participativa i més cohesionada pel que fa al treball, el consum cultural i l’associacionisme, de manera automàtica i natural augmentarà el nombre de votants.

La vitalitat de l’àmbit associatiu és, per tant, un dels fronts d’acció –indirecta– per combatre l’abstenció electoral. Del que es tracta és d’enfortir i millorar allò que ja existeix, més que no pas de crear coses noves a partir del no-res. En aquest sentit, cal recordar que les cinc organitzacions civils que, a Catalunya, enquadren més de cent mil persones són el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Barça, l’Església catòlica, Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors. Recordem també que, en conjunt, tenen molta força les entitats independents agrupades en federacions, com ara les associacions de veïns, les de pares d’alumnes, les de gent gran, els ateneus, etcètera. I no podem deixar d’esmentar els col·legis professionals, alguns d’ells molt potents, i les organitzacions empresarials.

Fomentar l’associacionisme –i la lectura i, sobretot, la creació de llocs de treball– és més eficaç per elevar la participació política que no pas dir, quinze dies abans de les eleccions, que Catalunya necessita el teu vot.

Ara discrepo del començament d’aquest article que vaig escriure fa vint anys. Es tracta d’una discrepància teològica. Val a dir que una cosa és la fe  i una altra la teologia i que, si bé és cert que la gran majoria dels qui s’han interessat per la teologia ho ha fet des de la fe, també n’hi ha hagut que s’hi han interessat des de l’ateisme, com per exemple el mestre Joan Fuster. Al gra. Déu no coneix el futur per la senzilla raó que representa que Ell mateix ha creat l’atzar, ha atorgat la llibertat als éssers humans i ha instaurat l’autonomia de les lleis de la naturalesa, tres variables que determinen el present i el futur del nostre món. Per tant, que quedi clar: ni Déu no sap el percentatge exacte d’abstencionistes que hi haurà en unes eleccions que encara no han tingut lloc.

 

Publicat dins de àmbit civil | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>