Societat sense classes o igualtat social?

Publicat al Diari de Barcelona el 30 de gener del 1992.

N'hi ha que són exagerats de mena. Amics del tot o res, quan els franquistes eren encara els amos de la situació, ells proclamaven les virtuts de la dictadura del proletariat i compadien els que no sabíem veure-les, tot i que ens perdonaven la vida i ens acceptaven com a companys de viatge. Avui dia són sociates, cosa que no vol dir que siguin socialistes: entre un socialista i un sociata hi ha la mateixa diferència que entre un de Convergència i un de Conveniència. Els sociates han acabat amb el problema de les classes socials d'una manera ben curiosa: han decidit que és de mal gust parlar-ne. Ells són els primers que passen olímpicament del tema.

Però, incoherents de mena com són, s'hi refereixen sempre en dues ocasions. L'una, per qualificar, més ben dit, per desqualificar els altres, els de la banda de muntanya de la plaça de Sant Jaume; diuen que representen els interessos d'una burgesia catalana que avui dia ningú no és capaç d'identificar. L'altra, quan per força han de parlar de l'estructura social; llavors fan servir termes com ara "classe mitjana alta" o "classe baixa baixa", aplicant una sociologia geomètrica, amb uns grups socials que és impossible que generin cap sentit de pertinença.

La idea de la lluita de classes ha passat, feliçment, a millor vida. Però encara hi ha desigualtat social, injustícia social. Encara hi ha classes. L'ideal de la igualtat social, en expressió de l'esquerra transformadora, o de la justícia social, en paraules de la democràcia cristiana, és més vigent que mai perquè és més possible que mai.

D'aquestes coses se n'hauria de parlar en època electoral. Parlem-ne, doncs.

Les classes socials ja no són les que eren. A la Catalunya actual podríem identificar-ne vuit. La dels alts directius és la classe dominant, la que talla el bacallà des de dalt de tot de les grans empreses privades i públiques; és la tecnostructura, molt ben descrita per J. K. Galbraith, a la qual, per cert, pertanyen nombrosos sociates, no pas tots perquè és una classe de places limitades i la cua d'aspirants a ingressar-hi és llarga. Les classes populars actives són quatre: els obrers; els professionals, tant assalariats com autònoms; els botiguers i petits empresaris; els pagesos. Finalment, tenim tres classes que es troben fora del mercat de treball: els estudiants, que encara no hi han entrat; els pensionistes, que ja s'han jubilat; els desocupats, incloent-hi les capes més lumpen, que en viuen al marge.

Si la descripció -en aquest article, telegràfica- que jo faig de les nostres classes socials és correcta, la pregunta que ve tot seguit és què cal fer. Instaurar una societat sense classes? Això sí que no! Al segle XIX semblava una bona idea, però al segle XX hem descobert que és pitjor el remei que la malaltia. La societat soviètica, que en teoria havia superat la desigualtat social, era en realitat la dictadura kafkiana d'una classe oficialment inexistent, la nomenklatura, molt ben retratada per M. Voslensky. Les classes populars, les pobres, no tenien dret ni a existir! Per tant, era literalment impensable que tinguessin consciència de classe o que comptessin amb un associacionisme propi.

Societat sense classes? No, gràcies! Igualtat i justícia social? I tant que sí! Quin pot ser el camí per arribar-hi? En parlarem la setmana que ve. Perquè d'aquestes coses cal parlar-ne en època electoral.

Aquest article meu del 1992 parla de les classes socials, un tema actualment absent de la nostra agenda pública. Tant de  l'agenda dels mitjans de comunicació, com de l'agenda política, com fins i tot de l'agenda ideològica. No sempre ha estat així. Fem memòria. Temps era temps, les classes socials eren un dels temes centrals de l'agenda ideològica de la gent progressista. Les classes socials eren el motor de la Història, que no és pas poca cosa…

Publicat dins de àmbit civil | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>