Roger Garaudy

 

Publicat al diari Avui el 13 de març del 1989.

A l'època remota de la meva adolescència -remota no perquè hagin passat molts anys, sinó perquè han passat moltes coses- em vaig enamorar de les idees de dos pensadors, Erich Fromm, el de la síntesi freudo-marxista, i Roger Garaudy, el del diàleg marxista-cristià. Encara en conservo els llibres, esgrogueïts i subratllats. Encara els cito alguna vegada. Encara els estimo ara.

De les tres grans concepcions del món, la cristiana, la marxista i la islàmica, Garaudy va treballar durant anys per l'entesa entre les dues primeres i, a última hora, va acabar fent-se musulmà. Aquests dies me'n recordava, de Garaudy. Què diria ell del cas de Salman Rushdie? La resposta la vaig trobar a El País de divendres: un article de Roger Garaudy titulat La defensa del Profeta. Vaig pensar: aiaiai, a veure si em decebrà. Però no. Garaudy no ha canviat gens. Fa, ara que és musulmà, el mateix que feia quan era creient protestant i quan era comunista. S'instal·la en una ortodòxia, en fa una lectura impecablement ortodoxa, invoca primer la Bíblia, després Marx i Engels, ara l'Alcorà, però arriba sempre a conclusions diguem-ne humanistes. El veritable cristianisme comporta el compromís social, deia abans-d'ahir. El veritable socialisme implica la llibertat, deia ahir. El veritable Islam du a la tolerància, diu avui.

Jo crec que el fanatisme recula de manera imparable a les esglésies cristianes, malgrat la involució que representa Joan Pau II, i també va desapareixent del món marxista, tant als països de règim comunista com entre l'esquerra occidental. El fanatisme emergent és el fonamentalisme islàmic. És, doncs, una feinada mirar d'aturar-lo des de dintre. Endavant i sort, amic Garaudy!

A veure. Què és el més important a l'hora de rellegir un article que fa l'elogi d'una persona de la nostra època? Pensem-hi una mica… La meva resposta és molt clara: és la data de l'article. Sí. Perquè l'elogi es refereix a la trajectòria de la persona elogiada fins a la data. No pot de cap manera endevinar-ne el futur. I el fet és que Roger Garaudy, mereixedor d'aquest article meu elogiós publicat el 1989, anys després va fer la cosa més repugnant que pot arribar a fer un pensador: es va convertir en un dels principals negacionistes de l'holocaust, el crim més gran de la història de la humanitat, comès pels nazis contra el poble jueu. Tal com sona.

 

Publicat dins de reflexions | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>