Yuppisme

 

Publicat al diari Avui el 30 de gener del 1989.

Ara i aquí, el yuppisme no és una condició social sinó una actitud social. El nostre yuppie no pertany a la sociologia sinó a la ideologia. Una altra cosa és el jove professional urbà dels Estats Units, que és un determinat sector social i generacional de l'altra banda de l'Atlàntic. Quines són les nostres classes socials, les d'ara, les d'aquí? A mi em sembla raonable dividir l'estructura social catalana en set classes. Primer, la tecnostructura, terme manllevat del nordamericà John Kenneth Galbraith, que és la nova classe dirigent. Segon, els petits i mitjans empresaris i els botiguers. Tercer, la pagesia. Quart, els quadres, tècnics i professionals. Cinquè, la classe obrera manual. Sisè, els pensionistes i jubilats. I setè, els desocupats i submergits. Aquesta classificació no és pas contradictòria amb la descrita, contemplant tota l'Europa occidental, per l'alemany Peter Glotz, és a dir, la societat dels dos terços, en la qual "els grups dirigents mantindran la degradació social (no la misèria completa) del terç més feble de la societat, constituït pels desocupats, els treballadors manuals, els ancians dels sectors més pobres, els treballadors estacionals, els disminuïts, els menys dotats i els joves incapaços d'incorporar-se al món del treball".

El yuppisme no és una de les nostres classes socials, sinó l'actitud social de desentendre's del terç dels marginats i d'enlluernar-se amb l'èxit dels que, provinents de la classe dels professionals, arriben al capdamunt, a la tecnostructura. El yuppisme és la fletxa que assenyala amunt. El yuppisme és, en el fons, el contrincant ideològic del progressisme; més ben dit, dels progressismes, en plural. Això és el yuppisme.

El títol d'aquest bloc, Anys d'aprenentatge, té dos precedents il·lustres, que són els llibres Anys d'aprenentatge de Salvador Espriu i Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de Johann W. Von Goethe. Acabo de rellegir el llibre d'Espriu i de llegir per primer cop el de Goethe per celebrar el fet que la columna de la setmana que ve farà la número cent d'aquest bloc. En parlarem, doncs, la setmana vinent, de tots dos llibres, en el comentari que sempre acompanya la meva columna reeditada.

Publicat dins de país | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>