En diagonal no, sisplau

 

Publicat al diari Avui el 10 d'octubre del 1988.

No sé el nom de l'idiota que va empescar-se la lectura ràpida en diagonal, però penso que el retrat d'aquest paio hauria de figurar en una galeria dels horrors on hi fossin els pares de tots els invents regressius. Aquesta forma monstruosa de llegir, que fa malbé el plaer de la lectura i impedeix la veritable comprensió del text escrit, no té cap justificació. Als diaris i revistes no té sentit, tot i que hi ha lectors de premsa en diagonal, perquè els textos van acompanyats de titulars, avanttítols, subtítols, destacats, titolets enmig de les columnes, fotografies i peus de foto, de manera que el resum del text, per als que no els interessa llegir-lo sencer, ja està fet. Els informes tècnics solen acabar amb unes conclusions breus, suficients per als que no poden o no volen empassar-se'ls sencers. Hi ha, a més, professionals especialitzats en la lectura de textos llargs, sigui per fer-ne una valoració editorial, sigui per fer-ne una síntesi per a un alt directiu. I els llibres, si no ens sedueixen, no els llegim i avall.

La lectura ràpida en diagonal és cosina germana dels viatges llampec per conèixer un país. Formen part d'una mateixa mentalitat. En comptes de viatjar, fer veure que es viatja. En comptes de llegir, fer veure que es llegeix. En comptes de viure, fer veure que es viu.

L'escriptura -i, per tant, la lectura- és un dels fruits culturals més importants de la història de la humanitat. No ens hem de sentir, però, obligats a llegir. Ara bé, ningú no hauria de destruir la lectura -i, per tant, l'escriptura- llegint en diagonal. És mil vegades preferible no llegir. Ningú no s'ha mort per no llegir, però un dia algun autor matarà un lector en diagonal. En defensa pròpia, és clar.

Els amics de fer zàping davant el televisor i els amics de la lectura fragmentària a internet, més de dues dècades després d'aquest article de la meva hemeroteca personal, han vingut a fer companyia als amics de la lectura en diagonal. La filosofia és la mateixa: alimentar-se de paraules i d'imatges sense pair-les.

 

Publicat dins de llengua i comunicació | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: En diagonal no, sisplau

  1. diu:

    Segons el meu parer, cada vegada ens complica més la vida tota aquesta gentussa.
    Al llarg de la nostra existència, l’únic que fem és anar triant el que és bo del dolent i, com hi ha tanta merda pel camí, arribem al final dels nostres dies plens de ràbia per no haver pogut aconseguir un món millor, irritats contra tot i contra tots, emprenyats més que mai, ignorants fins la médula i amb la sensació d’haver estant lluitant tota la vida per a no res.
    L’home està tan contaminat que tant li fa seure’s a dinar en samarreta o beure’s un bon cava en una tassa de cafè

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>