Elogi de l’Aina Moll

 

Publicat al diari Avui el 19 de setembre del 1988.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha deixat el càrrec, després de vuit anys de ser-hi. Elogiar el poder, fins i tot si s'ho mereix, és una cosa que em fa una mica d'angúnia. Però l'Aina Moll ja l'ha deixat, de manera que puc parlar clar i català.

Ella no va accedir al càrrec per afany de notorietat; però ha arribat a tenir un gran protagonisme públic. No ha volgut fer carrera política; però ha demostrat tenir més mà esquerra que la majoria de professionals de la política. En una Catalunya migpartida entre pujolistes i socialistes, s'ha guiat per l'eslògan  el català és cosa de tots, i ha propiciat la unitat institucional entre la Generalitat i els ajuntaments i la unitat política entre el govern i l'oposició. Ha estat una militant idiomàtica tenaç, però assenyada i realista com a directora general. Patriota sense estridències, feminista sense proclamar-se'n, eficient sense presumir-ne, dona de treball en equip, aquesta professora de Mallorca ha rebut, a l'hora del comiat, adhesions tan plurals que fins i tot són contradictòries. Ha estat tan popular que a mi em fa l'efecte que moltes nenes de Catalunya es diuen Aina no solament perquè és un nom bonic, sinó també per simpatia amb l'Aina Moll.

Durant aquests vuit anys, a Catalunya hem evitat el conflicte social per motius lingüístics i hem iniciat el llarg camí cap a la normalització del català. El mèrit d'aquesta convivència i d'aquesta arrencada no és només de l'Aina Moll, és clar, sinó de tots els nostres partits i de tot el poble català. Ara ens cal començar una nova etapa; hem d'avançar, amb pas decidit, cap a la plena normalització de la nostra llengua nacional. Ens queda encara molta feina a fer, però ja hem recorregut un bon tros de camí, gràcies a persones com l'Aina Moll.

Escriure i publicar un elogi a algú és una cosa d'allò més arriscada. L'hemeroteca et recorda -implacable- el que un dia vas dir i sovint fa que, en rellegir-ho, t'estiris els cabells.  No és pas el cas d'aquest article meu del 1988: mantinc intacte l'elogi a l'Aina Moll.

Publicat dins de llengua i comunicació | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>