Dallas

 

Publicat al diari Avui el 5 de setembre del 1988.

La sèrie Dallas, que ara torna a emetre TV3, és ben fàcil d'empassar. La narrativa visual, idèntica a tots els capítols, és d'allò més digerible. El ritme és frenètic. Passen tantes coses alhora, i totes tan emocionants, i els personatges sempre viuen assumptes transcendentals, i prenen decisions importantíssimes en qüestió de segons… Al teleespectador no els deixen respirar, més ben dit: no el deixen pensar. A última hora, solament queda clara la fastuositat dels escenaris i els personatges, l'embafadora ideologia familiarista que ho impregna tot, i el tarannà dels personatges, dividits en dos grups, que són el JR i tots els altres.

El JR és, ben mirat, el personatge més respectable. Sí. Viu amb naturalitat, és intel·ligent, és actiu, és eficient, se'n surt… No és honest sinó dolent, això és evident. Però és sincer: amenaça els adversaris amb tota franquesa, i és complidor a l'hora de pagar els suborns. El seu ideal no és gaire noble, és cert. Només pensa en l'èxit personal i en el creixement de l'Ewing Oil. Però és que els altres, deixa'ls anar! La seva dona, la Sue Ellen, és imbècil. Son germà, el Bobby, és imbècil. La seva cunyada, la Pamela, és imbècil. Sa mare, l'Ellie, és imbècil. Son pare, el Joke, que al cel sigui, era imbècil. La bleda de la Lucie és imbècil. I imbècil no vol dir honrat ni bo. La nostra paraula imbècil prové del llatí imbecillus. El diccionari llatí en dóna sis significats: dèbil, malaltís, ineficaç, estèril, sense caràcter, covard. A la sèrie Dallas es veu que no hi ha manera de trobar ningú que sigui intel·ligent i fort i, alhora, honest.

Ara que Dallas ja és història, puc afirmar una cosa que tothom compartirà i és que el personatge central d'aquella sèrie, JR Ewing, encarnat en l'actor Larry Hagman al llarg de catorze temporades seguides, que aviat és dit, és sense cap mena de dubte un dels personatges més potents de la història de la televisió. Recordar-lo ara a través de la reedició d'aquest article meu del 1988 és recordar un dels trossos més inoblidables de la nostra història com a teleespectadors.

 

Publicat dins de reflexions | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>