Televisiva llengua

 

Publicat al diari Avui el 27 de juny del 1988.

Un cop morta i enterrada la dictadura, la llengua catalana va ser despenalitzada. La fase següent ha consistit a salvar la convivència, estendre la comprensió del català i iniciar la normalització. Ara és l'hora de començar una etapa nova, la de l'avenç decidit cap a la normalització plena. En aquest sentit, la llengua de la petita pantalla és essencial. Abans no vinguin les privades, convindria donar un cop de timó a les nostres televisions públiques.

TV3 hauria d'eixamplar l'horari i començar la programació cada dia de bon matí, amb vint-i-quatre hores seguides els caps de setmana i, a la llarga, amb emissió ininterrompuda. Fa falta un segon canal de TV3, competitiu però complementari de l'altre, digui el que digui el govern de l'Estat -el problema del català no és tant que no tingui Estat propi, sinó que té l'Estat en contra!

Un nou canal -català- de TVE, tal com proposa Jaume Sobrequés en nom del PSC, no és una mala idea, però, per què no aplicar el federalisme a TVE? La segona cadena podria ser esportiva, i basada en retransmissions que compartirien la imatge però no la locució, com ja passa ara, i en espais desconnectats. TVE-1 podria tenir unificada la compra de sèries de televisions estrangeres, de pel·lícules de cinema i d'imatges de notícies de l'exterior, però l'horari d'emissió podria ser diferent a cada autonomia, com ja ho és des de sempre a Canàries, i incloure-hi programes propis de cada comunitat o grup de comunitats, per exemple, d'una mateixa àrea lingüística. Aquí tindríem quatre televisions públiques en català, i a fora també hi sortirien guanyant, de manera que no és una idea insolidària. Tècnicament és possible. Econòmicament és viable. Políticament és federalista.

És curiós. Allò que jo proposava al segon paràgraf d'aquest article del 1988 aviat es va fer realitat: les vint-i-quatre hores d'emissió diària a TV3 i un segon canal de Televisió de Catalunya. En canvi, del federalisme lingüístic que jo plantejava al tercer paràgraf, res de res. Decididament és ben veritat: el problema del català no és tant que no tingui Estat propi, sinó que té l'Estat en contra!

 

Publicat dins de llengua i comunicació | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Televisiva llengua

  1. Pere Fernàndez diu:

    Company Tudela,
    La teva proposta és bona per un Estat federal, però no l’admeten en aquest Estat centralista (i a més monàrquic). El Federalisme del PSOE, i per extensió del PSC, només és de boca, i amb la boca petita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>