Un poeta

 

Publicat al diari Avui el 18 d'abril del 1988.

El metro, un món que no coneix la llum del sol, acull de tot: panxacontents, enamorats, fanàtics, dones de fer feines, col·leccionistes, angoixats, ximples, complidors, noies precioses, savis d'incògnit, desenfeinats, optimistes, esguerrats, simpàtics, escèptics, embarassades, matiners, arruïnats, alegres, els qui són poca cosa, els qui duen una doble vida, els qui sempre fan tard, els qui van tirant, els qui no tenen cap gràcia ni talent, els qui sempre se'n surten, els qui no s'enduran cap secret a la tomba, els qui els tocarà un dia la loteria, els qui moriran l'any que ve i no ho saben… i fins i tot algun poeta. Com aquell que sempre baixava al final del trajecte vermell, a Santa Coloma. Es diu Màrius Sampere.

Ha escrit: "Cada matí agafo el metro/ cap a final de trajecte. Molt sovint/ quedem al vagó quatre viatgers/ llegint o pensant,/ apartats l'un de l'altre per no encomanar-nos/ l'amor sense esma de dos quarts de vuit./ L'insecte múltiple del xerric de les rodes/ m'entra pels forats de les orelles/ i amb estúpides potes profètiques/ se'm passeja pel cervell; jo me l'escolto:/ I si mai no es deturés la màquina i el límit/ caigués més enllà de l'última parada,/ com un viatge infinit a causa d'un senzill/ capgirament tècnic, o per un excés/ de platí en les agulles?/ Mai no ocorre; sempre arribo a la ciutat/ on treballo. Enlloc no hi ha prodigi;/ l'atzar, el meu atzar, és matemàtic./ Però tinc la certesa/ que l'artefacte perfora pacientment/ l'univers subterrani, i que cada dia/ se'n va més cap al lluny, a l'estació/ inexistent i freda/ on els pares m'esperen en silenci."

Gent de metro: un bon títol per al conjunt de vuit columnes publicades fa més de vint anys i ara reeditades dins la categoria narrativa breu d'aquest bloc, vuit narracions que rellegeixo amb molt de gust. Aquesta setmana, la primera, Un poeta.

 

 

Publicat dins de narrativa breu | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Un poeta

  1. Àlex diu:

    M’agrada la poesia que fa referència a la vida quotidiana, però sobre tot m’agrada la prosa poètica, i especialment aquest article. Felicitats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>