Unió Democràtica

 

Publicat al diari Avui el 22 de febrer del 1988.

Josep Antoni Duran i Lleida, en un article que publica a El Món d'aquesta setmana, diu que l'estratègia d'Unió Democràtica "s'orienta a aconseguir que tots els partits que componen el ventall polític català siguin d'obediència catalana, i no a avançar per la via de la identificació del nacionalisme en una sola força política". També afirma que "cal que el catalanisme s'estengui a totes les forces polítiques", i que "el nacionalisme no és ni ha de ser monopolitzador o excloent". Jo crec que és una postura política generosa i, en el fons, profundament patriòtica. Cal fer país, sí, però no ens cal cap partit-país, perquè ens partiria el país. "Hem de treballar perquè el nacionalisme s'estructuri sobre bases ideològiques", diu Duran i Lleida. I, en aquest sentit, Unió Democràtica fa més de mig segle que és demòcrata-cristiana, que és una de les ideologies que té més vitalitat a l'Europa dels anys vuitanta. Jo també penso que tots els nostres partits han de ser nacionals i, alhora, s'han de definir ideològicament. A mi no em convenç un partit que digui que és, tot alhora, de centredreta, de centre, de centreesquerra, conservador, demòcrata-cristià, liberal i socialdemòcrata, amb algun intel·lectual anarquista a més a més. Això és com en aquelles botigues que diuen: aquí ho toquem tot. No. Sent nacionalistes i res més no n'hi ha prou. A més, qualsevol de les grans cultures polítiques europees d'avui és prou àmplia per encabir-hi una gran pluralitat de sensibilitats.

Total, que si un dia deixo de ser d'esquerres, Déu no ho vulgui, i faig el mal pas de dedicar-me a la política, Déu nos en guard, m'apuntaré a Unió Democràtica.

Trobo, francament, que l'actualitat d'aquest article és tan gran que sembla mentida que hagin passat més de vint any des que el vaig escriure i publicar per primera vegada.

Publicat dins de política | 2s comentaris

2 comentaris a l'entrada: Unió Democràtica

  1. Jordi diu:

    Benvolgut,Efectivament, sorprèn tanta actualitat, encara avui, d’aquest article!!!! Felicitats per la clarividència. Per cert, ja heu deixat de ser d’esquerres?Una abraçada.

  2. Joan Tudela diu:

    Gràcies, benvolgut Jordi, pel vostre amable comentari. No he deixat de ser d’esquerres ben bé, però sí que he deixat de definir-me així: m’estimo més dir-me progressista (demòcrata, catalanista i progressista, per aquest ordre). Encara que, històricament, progressisme i esquerra han anat de bracet, ja fa molt de temps que esquerra i progressisme han deixat de ser sinònims. Jo penso que ni totes les esquerres són progressistes (l’estalinisme pertany a la cultura polítca d’esquerres, però de progressista no en té res) ni tota la gent progressista ha de ser necessàriament d’esquerres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>