Els antipujolistes

 

Publicat al diari Avui el 8 de febrer del 1988.

Diuen que són d'esquerres. Però mai no parlen del sindicalisme, de les classes socials, de la distribució de la riquesa. El discurs tradicional de l'esquerra els sembla tronat. Tampoc no parlen d'ecologia, de pacifisme, de feminisme, de drets civils. El discurs de la nova esquerra els sembla eixelebrat. No tenen gaire fe en el PSC, encara que el voten; es riuen del projecte polític d'Iniciativa per Catalunya; els d'Esquerra Republicana els semblen extraterrestres. L'odi al president Pujol és la seva única senya d'identitat ideològica. En el fons, però, l'antipujolisme és avui l'expressió vergonyant de l'anticatalanisme.

Raimon Obiols, Rafael Ribó o Joan Hortalà són, com és lògic, adversaris polítics de Jordi Pujol, però no són antipujolistes. L'antipujolisme tampoc no és una cosa arrelada entre els catalans provinents de la immigració. No. D'antipujolistes no n'hi ha ni a Santa Coloma de Gramenet ni a Comissions Obreres. Són gent més aviat benestant, els antipujolistes.

Les polèmiques paraules de Mariscal eren una típica gracieta antipujolista. Per mi, el més significatiu del que va dir Mariscal és el fet de criticar alhora Pujol i els catalans. Així, els antipujolistes fan allò que tan retreuen als pujolistes, és a dir, la identificació entre Pujol i Catalunya.

Els que ens trobem més incòmodes amb l'antipujolisme som els que ens sentim catalanistes i d'esquerres. Perquè, per a l'antipujolisme, ser catalanista vol dir ser pujolista i ser d'esquerres vol dir ser antipujolista. De manera que nosaltres seríem, alhora, pujolistes i antipujolistes, quan en realitat no som ni una cosa ni l'altra. En fi, paciència.

L'antipujolisme va ser un fenomen polític potent, però ara ja és història. I què se n'ha fet, dels antipujolistes? N'hi ha que ja han deixat l'escena, perquè s'han fet grans. N'hi ha que van anar a parar a Ciudadanos, empipats amb el catalanisme del president Maragall. I n'hi ha que sense cap vergonya ni cap memòria ara critiquen l'actual Convergència pel fet que ja no hi és al capdavant Jordi Pujol, que -segons diuen ara alguns antics antipujolistes- va ser un president tan assenyat i tan ple de virtuts que tothom se n'ha de sentir hereu. En fi, paciència.

 

Publicat dins de política | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Els antipujolistes

  1. I. S. diu:

    M’ha agradat llegir aquest article. I a més a més de l’article, trobo molt encertat el comentari de en Joan Tudela. Sempre és interessant comprovar com ha evolucionat el comportament polític d’alguns sectors de la societat catalana. Llàstima que a la prensa diària no hi hagi sovint reflexions sobre política com la expressada en aquest bloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>