PSC i CiU

 

Publicat al diari Avui el 24 d'agost del 1987.

Els partits polítics de Catalunya s'han de moure entre dues coordenades. Hi ha la coordenada dreta-esquerra i hi ha la coordenada catalanisme-espanyolisme.

El discurs antipujolista (ser antipujolista no és ser d'esquerres, és una altra cosa) mira d'ignorar les coordenades nacionals i repeteix que Convergència i Unió és la dreta més dreta, és una cosa reaccionària. El discurs antisocialista (ser antisocialista no és ser catalanista, és una altra cosa) pretén ignorar les coordenades ideològiques i insisteix que els del Partit dels Socialistes de Catalunya són uns botiflers, són d'allò més espanyolistes. De fet, un antisocialista és exactament igual que un antipujolista, però al revés.

Jo crec que CiU té dret a definir-se de centre, que és una força popular i democràtica, comparable a la Democràcia Cristiana italiana; i és una sort per al país que també hagi ocupat gran part de l'espai electoral de la dreta, que si no hauria estat per a AP. Crec que el PSC té dret a anomenar-se catalanista, que juga un paper positiu i decisiu en la vertebració nacional de l'actual societat catalana, i que és més comparable a Euskadiko Ezquerra que no pas al PSOE basc; i és una sort per al país que hagi envaït també un espai sociològic que si no hauria estat per a un partit lerrouxista. Crec que tant Iniciativa per Catalunya com Esquerra Republicana són dues forces menors, sí, però amb empenta i amb futur.

Ara a la baixada de l'agost, a punt d'iniciar el curs polític, no crec que l'horitzó sigui tan negre com el pinten antipujolistes i antisocialistes. Que no, que no, que el panorama és molt millor.

Han passat més de vint anys i el PSC i CiU continuen sent les dues principals forces polítiques de Catalunya, encara que abans el president de la Generalitat era de CiU i ara és del PSC, abans CiU governava i ara és a l'oposició, al revés que el PSC. Han passat, sí, més de vint anys, però la meva percepció de CiU i del PSC no ha canviat. Trobo que era vàlida aleshores i que és vàlida ara.

 

Publicat dins de política | 2s comentaris

2 comentaris a l'entrada: PSC i CiU

  1. Xavier diu:

    Joan,

    Hi ha hagut a més, pel mig, uns fets polítics que van capgirar molts discursos: l’any 1996 CiU va recolzar Aznar (PP) per ser president del govern espanyol, i el 1999 el PP va recolzar CiU perquè Pujol tornés a ser president de la Generalitat.

    Llavors va funcionar l’eix dreta versus esquerra (PP + CiU versus socialsites), ignorant expressament CiU que el PP era ben espanyolista (com els anys posteriors van acabar demostrant) i ignorant expressament el PP que CiU era nacionalista.

  2. Juan diu:

    Quan dius “Crec que el PSC té dret a anomenar-se catalanista, que juga un paper positiu i decisiu en la vertebració nacional de l’actual societat catalana” es perque ajuda en la vertebració nacional espanyola oi? Així traiem la crosta nacionalista catalana per consolidar el nacionalisme espanyol a aquesta comunitat autònoma…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>