Per què no a Barcelona?

ueQuan acabes de fer vint-i-set primaveres dedicat a aquest ofici apassionant que és el d’explicar allò que passa als teus conciutadans no pots evitar una certa sensació de revolta davant un tic freqüent, massa freqüent, entre la professió periodística del nostre país, Catalunya, i -particularment- de la nostra ciutat, Barcelona. En podríem dir, per entendre’ns, la síndrome ‘No pas a Barcelona’. Consisteix, al meu parer, en malinterpretar uns determinats valors positius que evidentment té la capital catalana (ciutat més progressista que conservadora, més compromesa amb la pau i amb la solidaritat que no pas amb la cultura neoliberal, ciutat rebel i contestatària quan cal) Massa sovint alguns comunicadors porten tot això que forma part de la identitat barcelonina al paroxisme i es miren amb reserves o directament amb hostilitat determinats esdeveniments o institucions que també són o poden ser propis de Barcelona com de qualsevol gran ciutat d’Europa i del món que reivindica, a més a més, la seva condició de capital (ciutat dels negocis, de les finances, seu d’organismes o d’esdeveniments internacionals influents…)

Ja endevinarà el lector que tot això ve a tall de la reunió que celebra a la nostra ciutat el Banc Central Europeu (BCE) i d’alguns ‘tics’ que es poden detectar aquests dies en alguns articles de premsa o en els arguments de determinats creadors d’opinió radiofònics de bon matí.

“Reunió innecessària”, “Calia fer-ho a Barcelona?”, “Reunir el BCE a Barcelona li va acudir al Banc d’Espanya com si no tingués altres coses per ocupar-se”, “Provocació?”… Són algunes expressions crítiques força repetides per alguns comunicadors a les ones i a les xarxes. És evident la pega de tenir una ciutat “presa” per 8.000 policies en el dispositiu de seguretat desplegat per a a reunió del banc regulador de la zona euro, però també tenim proves molt clares i ben recents i ben presents en l’imaginari de tothom del que representa l’acció d’alguns grups, molt actius a Barcelona, que la voldrien una ciutat lliure de negocis, de bancs, de Borsa, de tot allò que faci la més mínima olor de diners.

La Barcelona de la qual podem estar orgullosos és aquella que, com l’any 2003, és capaç de mostrar les manifestacions més multitudinàries del món contra la guerra inventada per Bush, Blair i Aznar, però també aquella que té capacitat per acollir amb normalitat reunions com la del BCE, independentment de les simpaties, antipaties, crítiques o valoracions de qualsevol mena que ens mereixin les institucions o els seus responsables.

Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>