Alicia en el ‘PP de les meravelles’

És, sense cap mena de dubte, la millor cap de comunicació que podia fitxar el Partit Popular a Catalunya. Amb ella els conservadors tenen  el ’2×1′ que qualsevol formació política voldria, però que no totes aconsegueixen fàcilment: un líder “que mani” i que, al mateix temps, “es vengui bé” de cara a l’opinió pública. Quan es posa davant de càmeres i micròfons, Alicia Sánchez-Camacho es demostra extraordinàriament eficaç per als interessos del PP, no només a Catalunya, sinó també per a tot el projecte polític que representa Mariano Rajoy. En aquelles ocasions passades en quals els populars catalans també acabaven completant amb els seus vots les majories insuficients de CiU al Parlament (pacte del Majestic) mai com ara, el partit de la dreta hereva de Manuel Fraga havia tingut l’audàcia de presentar cada resultat de la negociació com un petit trofeu posat “al servei de la societat catalana”. A Alicia no li tremola gens la veu, a l’hora de fer-ho.


Probablement el verb de Sánchez-Camacho no sigui el més florit del elenc polític. Segurament convindria analitzar al detall si, en el fons, els resultats de les seves negociacions amb CiU són tant o més rellevants per a PP comparats amb aquells que en el seu dia obtingueren els seus antecessors. Per començar, el factor clau en aquell famós pacte de l’Hotel Majestic, l’any 1996, era la necessitat que tenia José Maria Aznar d’assegurar-se l’estabilitat en el Govern d’Espanya després d’una victòria electoral molt més ajustada que aquella que esperava.  Al president del PP català en aquells moments, avui eurodiputat Aleix Vidal-Quadras, el pacte li va significar l’exili. El pacte del Majestic, rubricat pels mateixos Aznar, Pujol i Duran Lleida no era compatible amb  deixar a Catalunya un cap de files de discurs tan marcadament anticatalanista.

La situació d’ara és radicalment diferent.  Rajoy no necessita, ara per ara, els vots de ningú. Però al PP sí que li convé no està sol en la gestió dura de la crisi, ni en les reformes socials impopulars. Per al PP i per a Rajoy és del tot impresdindible guanyar terreny social i electoral a Catalunya per evitar que es torni a repetir el clàssic ‘tap’ de l’electorat català a les aspiracions de govern dels populars a Espanya. Ha quedat demostrat que amb uns resultats dolents o molt dolents a Catalunya (1996, 2004, 2008) al PP se li poden arribar a tancar les portes de la Moncloa.

Alicia Sánchez-Camacho està jugant bé les seves cartes. Fa poc més d’un any, va saber aprofitar els errors del tripartit de manera que el fruit electoral del descontent i de les ganes de canvi no anés a parar íntegrament a CiU. Tenia el complicat repte de fer que el seu partit no prengués gaire mal a les eleccions catalanes després de la campanya contra l’Estatut i va acabar fent el millor resultat del seu partit a Catalunya des de 1980. Les circumstàncies, però també la seva habilitat, li permeten aprofitar ara la majoria insuficient de la formació nacionalista per presentar el PPC com ‘la ma correctora’ dels pressupostos de la Generalitat cap a la ‘recta via’, se suposa que orientada en el senderi de la recuperació econòmica.

En clau interna, diuen que el control que té Alicia sobre el PP a Catalunya és ja molt superior al que havien tingut mai els seus antecessors, Josep Piqué i Daniel Sirera. De cara a la galeria ella exhibeix obertament i desafiadora la seva capacitat d’entrar -pràcticament d’improvís-  al despatx que el president de la Generalitat té al Parlament o d’abordar qualsevol dels consellers davant l’objectiu -sempre oportú- d’algun fotògraf de premsa.

Rajoy sembla haver trobat la protagonista perfecta per a jugar un paper central en la política catalana. Diuen que és per això que la presidenta del PP català no té una cadira -de moment- al Consell de Ministres. I ella, com l’Alícia del conte, deu seguir el savi consell del Gat “sempre s’arriba a algun lloc, si es camina prou”.

Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>