Meryl Streep sense dogmes

Com més anys es van sumant s’és menys procliu a grans fanatismes o a exagerades idolatries. Per regla general, a mesura que hom madura va trencant amb els dogmatismes (si és que en quedava algun). Clar que, com en tot, sempre hi ha excepcions. Des d’aquí declaro solemnement una excepció personal en això de negar fanatismes. Manifesto la meva admiració incondicional, fanàtica si cal cap a l’actriu Meryl Streep.

L’exhibició artística que fa a la pel·lícula ‘The Iron Lady’ interpretant l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher confirma el que milions d’amants del cinema ja teníem molt clar: tant per la seva prolífica obra feta com per les moltes interpretacions seves que -espero- encara ens queden per gaudir, la senyora Streep té assegurat un lloc preferent en l’Olimp dels déus de la pantalla.

En aquesta última pel·lícula, d’Oscar assegurat, és molt probable que l’actriu hagi engrandit el personatge i el mateix guió. Veien la interpretació de Meryl, es diria que la biografia de l’exprimera ministra britànica no és més que un pretext per donar a l’oportunitat a l’actriu desplegar la immensitat de la seva capacitat d’interpretació i de recreació.

I pot semblar paradoxal mentre escric tot això i m’entrego excepcionalment al dogma d’adoració cap a una de les millors actrius que ha donat mai Hollywood, però el film dirigit per Phyllida Lloyd també em porta a fer una crida a la reflexió cap als dogmàtics. N’hi ha -conec algun cas- que es resisteixen a seure a una butaca de cinema davant una recreada Mrs. Thatcher per pura prevenció ideològica. Va passar quelcom molt semblant amb ‘El hundimiento’, la pel·lícula alemanya de 2004 dirigida por Oliver Hirschbiegel i protagonitzada per Bruno Ganz, on vèiem els darrers dies d’Adolf Hitler al seu búnquer.

Des de William Shakespeare, en tota la història de la literatura, el teatre i el cinema ens hauríem perdut molt bones les obres de ficció basades en la biografia de personatges històrics controvertits o directament odiosos si tots ens haguéssim quedat amb l’argument de “es que no m’agrada que es dolcifiqui el personatge”. La cultura no ha de ser miop ni carregada de prejudicis dogmàtics. Jo, insisteixo, l’únic dogma que em permeto en aquests moments és Meryl Streep.

Etiquetat com a , , | 2s comentaris

2 comentaris a l'entrada: Meryl Streep sense dogmes

  1. euler diu:

    Només advertir que no apareix vincle directe des de la pàgina principal de la malla a aquest blog.

  2. moda borse diu:

    Jo crec que Meryl Streep, farà bé en aquesta pel · lícula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>