Toros: Civilització vs Barbàrie

No puc estar més d'acord amb l'apunt que m'enviava un col·lega fa algunes hores des de Facebook: el debat sobre les corrides de toros no és 'Catalunya vs Espanya', el debat és 'Civilització vs Barbàrie'. Convé que no s'enganyi l'opinió pública catalana i espanyola sobre el que passarà al Parlament de Catalunya aquest dimecres però sabem que no hi falta qui aprofita la controvèrsia taurina per atiar els seu foc polític particular. Es diran i s'escriuran coses sobre suposats vincles entre els toros i la sentència de l'Estatut, sobre la desafecció catalana i sobre el nostre 'malaltís delit' per trencar Espanya. Res de nou o de diferent, res que no hagi estat dit, escrit o proclamat ja per sectors mediàtics i polítics defensors d'una determinada, antiga i irreal idea uniformista d'Espanya. L'expectació és màxima davant la sessió d'aquest dimecres de la Cambra catalana. Els serveis de premsa del Parlament tenien ja aquest dilluns al matí una llarga llista de periodistes acreditats, més extensa -em diuen- que la del debat del mes de desembre passat, quan es va votar la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular. Mitjans de comunicació internacionals com la BBC o France Press, ha reservat lloc ja per aquest dimecres al Parlament del parc de la Ciutadella. La sensació més generalitzada és que la majoria del Parlament apostarà per l'abolició, especialment després que el grup socialista, hagi decidit, finalment, donar llibertat de vot als seus diputats, en coherència amb el que ja es va fer en el debat del desembre. Per arribar fins aquí, molts dirigents i militants han hagut de pressionar, recollir signatures i signar manifestos per convèncer la direcció del seu partit que no es podia mantenir una posició mololítica que fes passar el PSC com una formació partidària de mantenir els espectacles basats en la tortura i mort d'animals. Em diuen que la cosa ja pintava bé per a la prohibició, abans fins i tot que la direcció del PSC accedís a deixar via lliure als seus diputats. És evident la prudència extrema predominant en les files parlamentàries socialistes. És pràcticament un impossible periodístic que un diputat socialista anunciï clarament el sentit del seu vot. Comenten, fonts que coneixen bé les interioritats dels despatxos de grup parlamentari, que es voldria evitar l'abolició de les corrides guanyés per una victòria aclaparadora per no retroalimentar els atacs de la dreta política i mediàtica espanyola. Esforç inútil, perquè determinades tempestes (o 'tempestetes') estan assegurades i haurien de donar-se per descomptades. També hi ha alguns silencis clamorosos a les files de CiU on diuen que hi ha entre 10 i 15 indecisos. La votació no secreta ens dirà, al final, quina ha estat la posició personal de cadascú. Sigui com sigui, el vot lliure dels dos grups majoritaris, CiU i PSC, on conviuen partidars i contraris a la prohibició, alimenta l'optimisme dels antitaurins i deixa els partidaris de les corrides en una situació moral quasi de retirada. Si la curiositat et portava a sintonitzar el programa radiofònic de Manuel Molés (tota una vida com a cronista taurí) en podies tenir la prova. Es lamentava de la manca de mobilització dels sectors protaurins a Catalunya i es resignava al “funeral” d'aquest dimecres. No crec que sigui gaire rellevant, ni capaç de mobilitzar una gran resposta, una altra part de la intervenció del radiofonista taurí aquest darrer diumenge, quan va confessar haver pres les seves pròpies “decisions personals” fa mesos. “De mi ja no en trauran res”, va dir Molés, visiblement irat, insinuant allò que el lector pot intuir clarament.  No sembla pas, aquesta vegada, que el soroll tingui la força suficient com per moure boicots contra el cava o el fuet de Vic. Actituds d'aquest tipus es traduirien en noves antipaties i passos enrere per a una tradició que no per ancestral (a Espanya i a Catalunya) deixa de cruel, incompatible amb la dignitat animal i humana i, per sort, cada cop més qüestionada. Una iniciativa legislativa popular semblant a la catalana ha arribat a l'Assemblea de la Comunitat de Madrid. Amb tota probabilitat el recorregut serà més llarg i difícil a Madrid o a altres comunitats de l'Estat. Cada societat haurà de fer el seu propi procés de maduració en aquesta qüestió com en d'altres, però ja hem après que l'avenç de la humanitat, tot i resultar lent i erràtic, és, per damunt de tot, imparable.
Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Toros: Civilització vs Barbàrie

  1. hello!,I really like your writing very much! percentage we keep in touch more about
    your article on AOL? I need a specialist in this
    space to solve my problem. May be that is you!
    Looking forward to see you.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>