Esperanza Aguirre: “Lara… larala… larala…”

No hi ha cap mena de dubte. Si una cosa sap fer Esperanza Aguirre és cultivar la seva pròpia imatge, marcar perfil propi i jugar amb l'atenció mediàtica com cap altre polític no ho aconsegueix. En una sola jornada d'activitat Espe és capaç d'aconseguir més d'un titular i anar a parar als zàpings. Tot això i casualment, es clar, desviant l'atenció sobre algun afer que podria resultar-li incòmode.

El mateix dia que una jutgessa decideix imputar tres assessors del govern regional d'Aguirre (tres exguàrdies civils fitxats per la conselleria d'Interior- en el cas de presumpte espionatge) la presidenta de la Comunitat de Madrid es llença un cop més a l'escenari. La por escènica no existeix per ella. Si per sortir 'simpàtica' cal cantar, doncs es canta! . A l'Espe no li cauen les anells per cantar l'himne d'Espanya en l'acte d'homenatge al guanyador del Tour, Alberto Corredor: “Lara…larala…larala…”

I si cal figurar davant l'electorat de la dreta com una aguerrida combatent del govern de Zapatero (més contundent -per suposat- que Mariano Rajoy) tampoc no ho dubta un moment: “Sindicalista retrògrad i piqueter”, són els últims qualificatius de la política madrilenya dedicats al president del Govern. On s'és vist que el cap de l'executiu digui “no” als representats de la patronal quan aquest proposen una reforma laboral que retalli la protecció dels treballadors!)

No és casual que l'atac més altisonant contra el Govern de Zapatero vingui de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Segurament animada per l'enquesta del CIS que dóna avantatge electoral al PP sobre el PSOE però que també parla d'un 80% de desconfiança sobre la figura de Rajoy, Aguirre deu considerar que ella pot tenir el seu espai.

Com s'equivocaven aquells que menystenien la capacitat intel·lectual i política d'Esperanza Aguirre, allà pels anys 90 quan el PP va arribar al poder amb José Maria Aznar. Ella sap perfectament el que es fa (amb els seus gestos polítics, amb la seva gestió en urbanisme, amb la sanitat pública madrilenya) i, a més a més, ningú no podrà negar que és una dona amb sort. O no va ser bona sort que allà per l'any 2003, dos trànsfugues impedissin un govern d'esquerres a Madrid i s'haguessin de repetir les eleccions?

Etiquetat com a | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>