I després del finançament, què?

 

En últim any la qüestió del finançament ha copat tanta atenció i energies en la vida pública catalana que ara amb prou feines som capaços tots plegats de resituar-nos i canviar de registre. Un cas de clara descol·locació és, en aquest cas, és el de Convergència i Unió. El seu “no” al nou sistema pactat pel Govern tripartit amb el Govern central xoca amb la satisfacció mostrada pels principals agents econòmics, per la societat civil del país tant al·ludida per la pròpia CiU com per la resta de partits.

És lògic que les dificultats del govern format per PSC, ERC i ICV per aconseguir un bon acord de finançament hagin estat fins ara un arma de desgast en mans d'Artur Mas i de CiU. Hauria format part de la normalitat política que CiU hagués coincidit amb la Cambra de Comerç i amb les organitzacions empresarials del país en el rebuig a un mal acord. Qui hauria pogut discutir la posició crítica de CiU si estigués denunciant un fracàs assenyalat objectivament com a tal pels sectors econòmics del país? Però resulta que no ha estat així i CiU pot quedar atrapada en una mena de solitud argumental si basa tota la seva estratègia dels propers mesos en intentar desmuntar la idea que s'ha aconseguit un bon model de finançament. L'acord és percebut positivament per la societat catalana i, ha servit al Govern tripartit per sentir-se enfortit.

Inevitablement, la campanya electoral per a les eleccions catalanes de 2010 ha començat. Els socialistes començaran aquest cap de setmana a explicar l'acció de govern i el nou sistema de finançament als carrers de les ciutats catalanes. Els dos partits de la federació nacionalista -Convergència i Unió Democràtica- es reuneixen aquest dimarts en sessió extraordinària del seu òrgan conjunt de direcció. Serà, de ben segur, una bona ocasió per analitzar les dades sobre el finançament i, sobretot, per reflexionar sobre l'estratègia política a seguir.

Amb una ciutadania catalana tant políticament cansada com s'ha demostrat recentment, el sentit comú hauria d'aconsellar a uns i altres comportar-se amb molta claredat i poc soroll. Als del govern els toca explicar feina feta i projectes de futur. Als de l'oposició els toca presentar davant els ciutadans una alternativa constructiva. D'entrada, algunes complicitats mediàtiques o acompanyaments editorials que ha tingut fins ara l'estratègia convergent de donar per sentat que hi hauria un mal final per al finançament, es podrien estar refredant.

Etiquetat com a , , | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: I després del finançament, què?

  1. Ester diu:

    Pensava que amb els socialistes milloraria la cosa del finançament, tenint dos partits socialistes, un a la Generalitat, i l’altre a Madrid, que es podria aconseguir molt més que els convergents. Però ja veig que han aconseguit una merda de finançament, que només arriba a un terç del dèficit fiscal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>