Ofensiva ultra

Que ningú no es despisti. La campanya de les europees encara la seva recta final en mig més o menys de la indiferència general. No toca posar-s'hi ara en les posicions ni en els arguments de les diferents forces polítiques. La ciutadania valorarà si el que plantegen uns o altres aporta solucions o no als problemes i reptes que tenim ara mateix els 500 milions d'habitants de la Unió Europea. Deixo la campanya electoral i qualsevol de les sigles polítiques al marge, i prefereixo enfocar la nostra lupa cap a alguns altres afers que omplen pàgines de la vida pública aquests dies.

 El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzon ha presentat recurs contra la decisió del Tribunal Suprem que admet a tràmit la querella presentada per Manos Limpias (que ara es presenta com una organització sindical, encara que no consta que tingui representació a cap fàbrica, oficina o centre de treball). Manos Limpias acusa Garzón de cometre un delicte de prevaricació per haver començat a investigar els crims del franquisme.

Com és sabut, la Sala Penal de l'Audiència va declarar que Garzón no era competent per seguir endavant amb la causa contra el franquisme. Hi va haver un vot particular que sí era partidari de la continuïtat de la causa -i això demostra que la qüestió pot ser jurídicament discutible- però el cert és que la Sala va tancar per àmplia majoria la porta que havia obert Garzón. Però entre això i parlar de prevaricació com fa l'organització que encapçala l'ultradretà Miguel Bernad (a la foto) hi ha un abisme. És l'abisme que separa l'Estat de dret d'una ofensiva ultraconservadora que encara, en ple segle XXI, intenta ancorar Espanya en posicions més o menys condescendents amb el règim polític criminal, corrupte i execrable que va sotmetre els ciutadans durant bona part del segle XX.

La defensa més o menys vergonyant del franquisme per part de determinats sectors no és l'únic cas d'aquests dies, ni tan sols és el crida més l'atenció. Perquè és impossible que la resposta del cardenal de l'Església catòlica, Antonio Cañizares, comentant els abusos sexuals comesos a escoles catòliques irlandeses entre 1950 i 1980, pugui deixar indiferent algú amb la més mínima sensibilitat per la dignitat humana. En ple debat sobre la reforma de la llei de l'avortament a Espanya, Cañizares -que és ministre del Papa Benet XVI al Vaticà- ha caigut obertament en la desvergonya en dir que "no és comparable el que hagi pogut passar a unes quantes escoles, amb els milions de vides destruïdes per l'avortament". Senzillament repugnant!

No haurien d'estranyar-se alguns representants ultres de la jerarquia catòlica, si declaracions com aquesta generessin una autèntica campanya de declaracions d'apostasia.

Em qüestiono si és casual tot això. Si més enllà de sortides de to que puguin semblar esperpèntiques, no hi ha una veritable ofensiva ultraconservadora. Aquí i altres indrets d'Europa.

Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>