Demolició constructiva

 

El que ha passat aquest dimarts entre les avingudes de Josep Tarradellas i de Sarrià de Barcelona no és pas qualsevol cosa. És ben cert que després de la demolició del monument al líder feixista José Antonio Primo de Rivera seguimem patint les dures conseqüències de la crisi econòmica. És evident que les primeres preocupacions de la ciutadania segueixen estan en la feina, la hipoteca o l'escola dels nens. Ningú no pretén que la retirada d'un monument franquista ajudi a resoldre cap d'aquestes qüestions. Però també és veritat, com ha dit l'alcalde, Jordi Hereu, que l'enderroc del monòlit "és un acte de normalitat democràtica".

Té tot el sentit fer desaparèixer de la via pública aquells elements que honoraven la rebel·lió militar franquista, la interrupció de la democràcia republicana i la repressió posterior. L'Ajuntament farà ara que tingui continuïtat la rambla central que quedava interrompuda pel monument. Estem doncs, davant una demolició constructiva.

L'escultor que va fer l'obra, Jordi Puiggalí, ha volgut assistir a l'inici de la demolició per mostrar el seu desacord. Volia assegurar-se també que li deixaran recuperar les peces artístiques del monument per col·locar-les al xalet del seu fill. L'actitud de l'artista es pot entendre, des del punt de vista personal i, naturalment, res a dir sobre la llibertat de cadascú a decorar com vulgui o com pugui la seva propietat.

Puiggalí va rebre el compromís personal de l'alcalde de recuperar les peces. La regidora Assumpta Escarp preguntava a l'escultor (no sé jo si una mica estranyada) si volia recuperar els elements del monument "tot sencer". Déu n'hi do! Quines dimensions deu tenir el xalet del Sr. Puiggalí fill!, he pensat jo.

Quan es va inaugurar aquest monument, el 29 d'octubre de 1964, faltaven un parell de setmanes perquè nasqués qui signa aquestes línies. És a dir, durant tots els dies de la meva vida fins ara ha estat dempeus a un dels carrers cèntrics de Barcelona un monument tant monolític com la visió del país i la ideologia que volia homenatjar.

Intento fer un exercici d'imaginació. Què faria jo mateix si el monument a José Antonio Primo de Rivera i a la Falange fos obra del meu pare. Col·locaria aquest record a casa meva, per fer honor al pare?

Etiquetat com a , , | 3s comentaris

3 comentaris a l'entrada: Demolició constructiva

  1. Oriol diu:

    Dídac, altres preguntes que també ens podríem fer és si a l’edat que el Sr. Puiggalí tenia a l’any 1964, nosaltres, en el seu lloc, haguéssim dit “si” a la realització del monòlit ó “no” amb tot el ventall de matisos com es vulgui tan pels “sis” com pels “nos”. El “si” tenia unes conseqüències, i el “no” altres. Cadascú que es respongui amb el nivell de condescendència que habitualment aplica a la seva vida. No fotem. Salut, amic.

  2. Dídac Boza (resposta a Oriol) diu:

    Estimat amic Oriol. Naturalment que en l’època en la qual el Sr. Puiggalí va rebre l’encàrrec de fer aquesta escultura era “complicat” dir “no”. Com ho era discrepar de la doctrina oficial en qualsevol aspecte de la vida. En cap moment he criticat l’autor del monòlit per acceptar l’encàrrec de l’obra i ignoro si la va fer per obligació o convençut del que feia. No és aquesta la qüestió. El punt és que considero just que ara es retiri de la via pública perquè aquelles idees que el monument volia homenatjar eren justament les de la imposició i la repressió que va patir el país durant quatre dècades. És història sí, i per això estan els llibres d’història i els museus.

  3. Oriol diu:

    Totalment d’acord, Dídac. Crec que ja t’havia entés.

    Tot i que també estic d’acord que no és l’essencial de la qüestió, m’ha semblat oportú afegir un punt i refelexionar un instant sobre els nivells d’acceptació d’allò que ens envolta. Jo tampoc se si va ser convenciment o imposició. El cas és que em dona una mica igual. Sempre he pensat que el futur és pels que han de venir, no pels que anem camí de marxar.

    Està bé això de lamalla..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>