Valkiria, memòria històrica i Companys

Barcelona, gener de 2009. Alguns centenars de persones a una sala fosca. A la pantalla, unes primeres imatges i un rètol que ens transporten ràpidament en el temps i en l'espai. Ens situem al nord d'Àfrica, en plena segona guerra mundial. Som a punt d'assistir al moment en el qual el coronel alemany Claus von Stauffenberg (en aquest cas té la mateixa cara que Tom Cruise) és ferit greument i es disposa a complir el seu destí històric, intentar l'assassinat d'Adolf Hitler.

Valkiria és la recreació cinematogràfica dels fets històrics que tenir lloc a Alemanya l'any 1944, però jo no he pogut evitar pensar en això més o menys s'ha convingut en anomenar Memòria Històrica al nostre país. Precisament ara, quan sembla que correm el risc que la memòria se'ns quedi curta.

El 20 de juliol de 1944, quan malauradament Adolf Hitler va sobreviure a la bomba que el coronel von Stauffenberg va deixar al búnquer de Prússia Oriental, ja era massa tard per al poble alemany i per desenes de milions d'Europeus. Era tard també per al nostre país, on la llavor del feixisme havia germinat la mala herba d'un règim autoritari i de repressió, negador de tota llibertat individual o col·lectiva. Era, evidentment, massa tard per al president Lluís Companys, que havia estat afusellat l'any 1940 després després la seva captura a París per part d'agents d'aquell règim nazi que aterrava Europa i que col·laborava obertament amb Franco i amb el feixisme a Espanya.

Malgrat tot, aquell grup d'oficials alemanys, a les portes de la derrota militar, van voler salvar de la vergonya la memòria històrica dels alemanys. Stauffenberg va ser afusellat com la majoria dels implicats en l'operació Valkiria pensada per derrocar el règim nazi. Avui se'l considera un heroi de la resistència antinazi durant la Segona Guerra Mundial. El seu nom, titllat de traïdor, per la propaganda nazi, va ser reparat i honorat fa molts anys.

El president Lluís Companys té a Barcelona, un carrer important, com el té el coronel von Stauffenberg a Berlin. El reconeixement del nomenclàtor municipal no s'ha de desmerèixer i els gestos de reparació com els que ha anunciat el Govern central tampoc. Però, posats a fer memòria, convé recordar que Lluís Companys va morir amb tota la legitimitat d'haver estat escollit lliurament pel pobla de Catalunya en unes eleccions democràtiques, tant sols quatre anys abans del seu afusellament. Per això, si no volem que la memòria històrica se'ns quedi massa curta, cal que aquell judici ignominiós sigui anul·lat oficialment.

Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Valkiria, memòria històrica i Companys

  1. Pot ser consabol diu:

    Tot això es una Verdadera far-sa malgrat aquestes quatre lletres que i posso sensa retornt culminades a la paparera.- Com es pot demanar justicia en un pais com el nostra
    que encara mols estan disfrutan del voti de guerra, i en que no sabrant mai lo que es la crisis ni la tenen ni la tindran mai, mentres no tornin lo que ens an robat mai podra haver una verdadera justicia. Això si demanem en els dames paisos que castiguin als criminals de guerra pro en el nostra pais estan considerats intocables pèr la gracis de Deu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>