Ruiz Gallardón vs Jiménez Losantos

El judici per la querella de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, contra el locutor de la COPE (participo plenament de la negativa a dir-ne periodista) Federico Jiménez Losantos, em sembla molt més que una mostra del nivell de crispació que sovint assoleix la vida pública a la capital de l'Estat. A vegades, no hi ha més remei que entrar en el joc dels esvalotadors quan del que es tracta és de la pròpia i legítima defensa.

Més enllà de la seva condició de càrrec electe que ha comptat amb la confiança de cents de milers de votants, Ruiz Gallardón, com a ciutadà, fa us del seu dret a ser assistit per la Justícia i davant de qui considera calumniador per frases com aquestes, pronunciades en el seu programa:

"El alcalde de Madrid no quiere saber quién mata a la gente de 200 en 200 en su ciudad".

"Como lleva dos meses dispuesto a llegar a La Moncloa como sea, como Zapatero, como sea, pues está dispuesto a llegar como sea también por encima de los 192 muertos".

"Lo repito, alcaldín, 200 muertos, 1.500 heridos y un golpe brutal para echar a tu partido del Gobierno. Te da igual, Gallardón, con tal de llegar tú al poder".

El director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, assegura que si Jiménez Losantos surt condemnat d'aquesta querella "tots els periodistes patiríem una restricció". No puc estar-hi més en desacord. Veig precisament en la causa de l'alcalde de Madrid un exercici d'higiene democràtica i periodística.

Devem estar anant enrere en aquesta professió perquè a mi cada em sembla cada cop més necessari separar la informació de l'opinió. I perquè el dret democràtic fonamental a opinar i expressar-se lliurament -com jo faig en aquest bloc- no vol dir impunitat per a la calúmnia.

Jiménez Losantos s'ha trobat pràcticament sòl davant el tribunal. Només Pedro J. I l'eurodiputat del PP Luis Herrero (també periodista) van declarar en la seva defensa. Per cent que tant ells com l'advocada defensora van intentar convertir l'acusador en acusat i transformar el judici en una mena de sumaríssim contra el dret a la discrepància, subratllant el perfil de "traïdor" al seu partit de Ruiz Gallardón.

Però ni Esperanza Aguirre, ni Ángel Acebes, ni Eduardo Zaplana, per qui tantes vegades ha "tret la cara" el locutor de la COPE van voler acompanyar-lo en aquest joc. Jiménez Losantos ha aconseguit segurament el contrari del que volia: unir -ni que fos per un dia- les dues ànimes del PP, els durs i els tous o "maricomplejines", segons diria el locutor. Aquells que ell devia considerar "els seus" l'han deixat sòl i ara , probablement, haurà d'incrementar la seva nòmina de "traïdors".

Naturalment correspon a la jutgessa decidir si hi ha o no condemna si, en cas que n'hi hagi, quin preu haurà de pagar Federico Jiménez Losantos. De moment ja paga el preu de la seva pròpia imbecilitat.

Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 1 comentari

Una comentari en l'entrada: Ruiz Gallardón vs Jiménez Losantos

  1. andreu diu:

    Dídac, dir-li imbècil a aquest personatge és molt poca cosa. Crec que et quedes curt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>