Lluitarem per Europa fins l’últim sospir

El cos dels pericos ens demana marxa, tenim ganes de lluitar per aquest somni Europeu fins a les darreres jornades i pel que estic veient els jugadors també tenen la intenció de regalar un gran premi com aquest a una afició que sempre ha estat amb vosaltres. Les darreres temporades l’equip no ha arribat amb força al tram final de la lliga, de vegades esgotat (vendes inesperades, lesions inoportunes) o de vegades superat per la situació.

Enguany crec que arribem preparats; físicament i mentalment per lluitar per objectius més ambiciosos que una permanència que ja està aconseguida, els 15 punts de coixí haurien de ser distància suficient perquè els més conservadors i pessimistes es deixin anar una mica i també es permetin somiar. Després entrarem a Europa o no, els pericos crec que l’únic que demanem és lluitar amb molta esma fins el darrer minut de l’última jornada per aquest regal que seria meravellós: ja fos en forma de Lliga de Campions o de Lliga Europa. Crec que l’objectiu de la Champions està complicat però no que sigui impossible. Seria molt recomanable per les nostres aspiracions que els equips espanyols dela Lliga Europasegueixin vius: com a mínim fins a les semifinals, necessitem que Athletic Club, València i Atlético es distreguin quan més millor. Aquest factor jugarà al nostre favor com ho ha de fer Cornellà el Prat. Les dues victòries consecutives ens han de tornar la confiança en un fortí que va quedar potes amunt amb les ensopegades amb Saragossa i Llevant. Però les dues victòries consecutives reforcen un equip que vol seguir sumant punts en aquesta setmana tan important per a les nostres aspiracions. A Sevilla no tindrem a Verdú però segur que Romaric sortirà motivadíssim per guanyar a l’etern rival dels sevillans, el Betis. Pochettino està picant els jugadors per seguir treient el millor d’ells mateixos. Estic feliç que Cristian Gómez s’hagi apuntat a la festa, el migcampista ex de l’Hospi ahir es va graduar de forma definitiva com a futbolista de Primera Divisió. Ja comencem a veure el Cristian de l’Hospi, que mai es complica la vida, amb visió de joc i amb arribada, el seu primer gol amb la blanc-i-blava està més a prop. Finalment la lesió de Sergio Garcia ha estat un petit ensurt, si tot va bé contra el Màlaga podria tornar, si no el tindrem al 100% al Madrigal contra l’equip de l’ex-míster Lotina.

La recuperació de jugadors, en breu els tindrem a tots a disposició excepte Mationi, també m’ajuda a creure que lluitarem per entrar en zona Europea fins el darrer sospir. Perquè l’objectiu al final és aquest: que l’equip ho intenti, que l’equip busqui el rival, que l’equip ens mantingui amb opcions fins al darrer segon de la temporada; amb això el perico ja se sent feliç i orgullós. Si seguim creixent en aquesta línia, que ho farem, en els pròxims anys ja podrem exigir fites més altes, perquè cada temporada que passa amb Mauricio Pochettino a la banqueta ens fem més forts i tenim un bloc més competitiu.

PD-No acabo de saber encaixar a Weiss i Coutinho a la vegada, espero que el míster se’n sàpiga sortir millor. Necessitem queJordi Amat recuperi confiança, el gol del Mirandès encara li fa mal. Jordi, passa pàgina que allò ja està oblidat. Vinga que el futur és teu. Si et saps aixecar, tot el que t’està passant enguany, serà positiu de cara al futur.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

El Mundial de Fórmula 1 més disputat?, veurem…

Per primera vegada en molts anys les escuderies de Fórmula 1 no han ensenyat cap carta als seus rivals. Podríem dir que arriben a Austràlia pràcticament a cegues però amb la sensació que la nova reglamentació i la prohibició dels difusors bufats (la gran arma de Red Bull) podria igualar les coses amb el rival a batre que ha de seguir sent Red Bull. En els anys que segueixo la Fórmula, i ja en són més de 20, mai he vist un equip que treia més d’un segon per volta en la temporada anterior als seus rivals perdre’l de cop i volta en la campanya posterior. Els austríacs continuaran marcant la pauta, però espero que a Ferrari hagin trobat la tecla màgica per intentar estar a l’alçada del monoplaça de les ales i de Mc Laren que normalment sempre està allà. De la pretemporada d’enguany pocs equips s’han exhibit. Els més sorprenents: Sauber que mai es guarden cap carta i pel que sembla arriben a Melbourne amb un cotxe sorprenentment ràpid, com Lotus o Williams. Després haurem de veure si també es mostren fiables al llarg d’un Gran Premi.

També tinc moltes ganes de veure quina n’haurà preparat Ross Brown amb Mercedes, és un dels genis més astuts del pàddock segur que ens intenten sorprendre amb alguna innovació tècnica de darerra hora. I amb Michael Scchumacher com a pilot, el millor de la història, mai podem descartar-lo d’estar entre els millors. Ara bé l’heptacampió ho haurà de demostrar a la pista.

Ferrari mereix un capítol a banda, la temporada passada es van passar d’optimistes durant la pretemporada i després ho van pagar ala pista. Sobretotper culpa d’una degradació de penumàtics massa accentuada que va destrossar les opcions de títol d’Alonso. Enguany la tàctica és just la contrària, vendre pessimisme i dir que no estan preparats per lluitar per la victòria a Austràlia. Els canvis que s’han produït en l’estructura tècnica italiana crec que donaran resultats a llarg termini, a curt necessito que sigui ja la sessió d’entrenaments oficials de dissabte per esvaïr els molts dubtes que tots tenim ara mateix, inclosos els 24 pilots i les 12 escuderies dela competició. Nomésdemano una cosa que tinguem el mundial obert fins la darrera cursa i que les curses siguin una mica més emocionants pel que fa a la victòria final. Perquè no ens enganyem, la nova reglamentació sobretot gràcies al DRS (l’aleró mòvil) ha augmentat els avançaments en pista(està estadísticament comprovat), pràcticament una utopia fa un parell de temporades.

També desitjo molta sort a Pedro Martínez de la Rosa, l’empresa amb HRT no serà fàcil però veig molt il·lusionat al pilot de Santa Agnès de Malanyanes i quan el Pedro està feliç és capaç de tot. Ell sap que la seva tasca és l’evolució d’un monoplaça i d’una escuderia molt jove i amb aspiracions de futur però que ara mateix només tindrà una lluita aferrissada amb Marussia i Caterham per no ser la pitjor marca de la competició.

Estic impacient, el neguit va en augment; necessito que comenci l’espectacle i com veieu aquest any sóc incapaç de fer cap predicció però si m’hagués de jugar uns calerons jo tornaria a apostar per Sebastian Vettel. Si diumenge canvio d’idea, espero que sigui així, us ho faré saber.

 

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Vergonya de Futbol

Gerard Piqué també podria haver parlat de premeditació quan en els darrers anys la tendència arbitral a la lliga era descaradament favorable al FC Barcelona. I amb això no estic dient que els blaugrana només guanyessin gràcies als ‘colegiados’ perquè no és així, afortunadament era per practicar un futbol plàstic i perfeccionista, però la tendència era més favorable que desfavorable, i qui no ho vegi necessita anar a l’oftalmòleg amb urgència o reconèixer que és massa ‘forofo’.

Algú necessita que li faci memòria? Us enrecordeu quan el senyor Joan Laporta, antic president barcelonista, va votar per sorpresa (per no dir a traïció de la resta del futbol espanyol) a favor d’Ángel Maria Villar, en l’antepenúltima reelecció a la RFEF del mandatari esportiu que més anys du en una poltrona? Aquell tracte amable i molt premeditat del senyor Laporta en els comicis de 2004, quan també optava a la Federació Espanyola Gerardo González, va ser tornat amb escreix pels membres de la Federació en forma d’arbitratges més favorables que no pas els que havien rebut amb anterioritat. No entraré a analitzar partit a partit perquè no acabaríem mai (6 temporades donen per molt) però els blaugrana quasi sempre en sortien ben parats.
Ara, el nou president Sandro Rosell està entre l’espasa i la paret perquè mai ha combregat amb Villar ni amb la seva forma de fer les coses i se n’adona que això li està passant factura al FC Barcelona. Perquè sí que és veritat que ara la tendència ha canviat, i quan un àrbitre dubta poques vegades pita a favor del Barça, i en canvi en aquests moments xiular coses a favor del Madrid quan són dubtoses és més fàcil. M’indigna que abans el FC Barcelona no es queixés i ara que les coses van maldades per als seus interessos s’aprofiti l’avinentesa per intentar canviar l’ordre jeràrquic i obsolet d’una Federació tercermundista, d’un Comité de Competició de càrrecs vitalicis i de personatges de dubtosa reputació. Fa temps que penso que tot això ha de canviar però ara és el moment al bell mig d’una temporada? I només el Barça ha de liderar aquesta croada?

I els de Madrid, mentrestant ben calladets…després de queixar-se obertament amb campanyes de ‘Villaratos’ i tonteries vàries. Com les tornes han canviat, mutis i a la gàbia. Barça i Madrid, Madrid i Barça: els equips amb més títols del Futbol espanyol i són els que constantment fan amb més freqüència el ridícul. És molt fort que els equips que quintupliquen, com a mínim, els pressupostos de la resta de competidors es queixin de tractes arbitrals en general, quan històricament sempre n’han sortit més beneficiats que no pas perjudicats. Però ja se sap: quan més tens, més en vols. Filosofia que no comparteixo ni compartiré mai, espero!

La solució: la unió!

Per a un canvi tan radical, com necessita amb urgència el Futbol Espanyol, es necessita unió i molt de valor, i això és precisament el que no hi ha en aquests moments entre els clubs de la Lliga de Futbol Professional. Els grans fan i desfan com a ells els va bé, sense tenir en compte els interessos de ningú més. Fa temps que estic convençut que si Madrid i Barça anessin a una pel bé del Futbol espanyol seria més fàcil, segur que ho aconseguirien però els és igual, passen de tot, només pensen en el seu bé personal. Com fan els grans magnats de la societat, la gent amb calers que només pensa en els seus interessos, i si poden beneficiar-se a costa dels altres millor. Començo a estar fastiguejat d’aquest futbol que tenim i que no hi ha manera que canvïi, tot ha d’estar manipulat, tot han de ser interessos? Ja seria hora que els aficionats també comencem a fer vagues i no assistim als estadis, almenys fins que la competició sigui més justa per a tothom.

Publicat dins de General | 4s comentaris

Mengual i Esports en Xarxa, vides ‘quasi’ paral•leles

Aquest 2012 els de l’Esports en Xarxa estem celebrant els 9 anys d’emissions ininterrompudes (ja duem més de 3000 informatius), ara mateix de l’únic informatiu d’esports que tenim a la televisió catalana. L’any 2003 pocs creien en nosaltres, absolutament ningú, fins i tot alguns companys de l’equip dubtaven que arribaríem als 3 mesos. Però en aquests anys ens hem sabut reciclar i gràcies a l’excel·lent feina de les televisions adherides a la XTVL, ara podem dir ben alt i sense cap por a equivocar-nos que som els únics de la tele de casa nostra que cada dia dediquem més de 25 minuts als esports i esportistes catalans, més alguna pinzellada del que passa a la resta del planeta. Sense nosaltres i les nostres televisions seria difícil veure per televisió: un entrenament del Voltregà d’Hoquei Patins, un entrenament del Joel González o la jove promesa Marc Márquez quan encara corria el Campionat de Catalunya. Són només alguns exemples, de la infinitat que us en podria donar.

Aquell 2003 un dels grans esdeveniments que vàrem tenir la sort de seguir en primera fila van ser els Mundials de Natació de Barcelona. D’aquells campionats va sobresortir un nom: Gemma Mengual. Una nedadora de sincronitzada que davant la seva afició va ser capaç de superar la pressió ambiental i penjar-se els primers dos metalls de bronze en uns Campionats del Món per a la sincro de casa nostra. A partir de llavors la seva carrera no ha parat de crèixer d’una forma meteòrica, després de sobresortir individualment era el moment de fer-ho amb l’equip i així va ser: en els següents mundials arribaven els primers metalls per a l’equipàs de Tarrés que des del 2007 ja s’ha convertit en el gran rival de les russes, grans dominadores d’aquesta modalitat esportiva des de fa anys.

A Atenes les dues quartes posicions, injustes per cert, la van deixar amb la mel als llavis, ella mereixia mínim el bronze, però no és deia Mengualovskia, quelcom important també en aquest tipus de competicions en què la subjectivitat dels jutges pot marcar i enviar a norris els anys de dur entrenament. A Pequín es va fer justícia amb les dues plates però insisteixo, el favoritisme cap a les russes a mi des del sofà m’ha arribat a provocar unes emprenyamentes comparables a les que tinc amb Rui Fonte quan envia la pilota als núvols.

Volia aprofitar l’ avinentesa del comiat de la Gemma amb la que comparteixo força coses (som de la mateixa quinta, gran 1977, ens apassiona l’esport i a sobre és seguidora de l’Espanyol) per demanar també una mica de reconeixement per als que fa temps que defensem a ultrança els valors de l’esport. Defensem els interessos de l’Esport Català i dels seus Esportistes i malauradament, de vegades, no tenim el reconeixement que ens mereixem.

Nosaltres però, com la Gemma, cada dia anem a dormir amb la consciència ben tranquil·la, molt satisfets d’una feina única i que només està encaminada a promocionar els valors de l’esport i dels esportistes catalans que tan respectem i idolatrem. Gràcies Gemma per mostrar-nos el camí!

Publicat dins de General | 3s comentaris

‘Anduva que te empuja’: Grande Mirandés

Fa molts anys que penso que el futbol és com la vida, quanta més passió millor. I els equips que saben canalitzar-la són capaços d’aconseguir qualsevol propòsit per difícil i inabastable que sigui.

El Mirandés, a banda d’il·lusió i passió, té les idees molt clares i ha sabut mantenir la fe intacta després de quedar-se l’any passat fora dela Lliga Adelanteper culpa de només un gol. La dolorosa derrota els ha unit més i ara mateix semblen un equip insuperable. A la lliga van com un ‘tiro’: primers amb 6 punts de marge sobre el Pontevedra, a Anduva només ha guanyat l’Alavés per la mínima i atenció, només han encaixat 8 gols a la lliga de Segona B. Vaja que estan amb la moral i la confiança pels núvols com han demostrat en l’eliminatòria davant de l’Espanyol. Els de Pouso han sabut com jugar-li als blanc-i-blaus des del primer minut i no ens enganyem, han estat els justos vencedors de l’eliminatòria.

Crec que l’Espanyol ha fet tot el que havia de fer, ha estat humil, ha tractat amb respecte l’eliminatòria però no han sabut superar a un equip molt ben treballat i conjuntat. Res a dir. No m’acaba d’agradar el tracte d’alguns mitjans catalans: SPORT, que titllen de vergonyosa l’eliminació. No crec que n’hi hagi per tant. L’Espanyol és un equip humil, de pressupost reduït, i amb molta gent jove que necessita d’aquestes ensopegades per seguir creixent. I atenció en un matx per a veterans no teníem sobre el terreny de joc a cap dels 3 capitans de l’equip, l’acumulació de lesions, tampoc ens han ajudat. Jo segueixo pensant en positiu i crec que el futur que ens espera pot ser brillant.

Qui em coneix ja sap que jo volia jugar amb el Racing i no amb el Mirandés, no m’ho volia jugar a Anduva però així ha acabat passant. Què hi farem! Nosaltres sempre hem de ser l’equip petit, quan ens fan ser els grans, ens potla pressió. Gairebésempre ens ha passat. Recordo el Palamós als anys noranta quan estava a Segona, el Figueres a finals d’aquella dècada, i més recentment: Lleida, Alacant i Terrassa també ens han eliminat. Tenim molt ben assimilat el paper d’equip modest, la majoria d’èxits s’han produït per això, la talla gran no ens afavoreix.

Felicitats a l’afició de Miranda de Ebro, ara espero que arribeu a la final i qui sap si culminar l’èxit més gran de la història del torneig del K.O.

I pericos, cap llàgrima, ara més que mai s’ha d’estar amb l’equip, dissabte toca el Mallorca, els nanos ens necessiten!

Publicat dins de Futbol | Envia un comentari

ASO, Ricard i culers enrabiats

No entenc les decisions unilaterals i sense sentit que de vegades pren l’ASO, empresa que organitza el Dakar; sempre; curiosament, en favor dels seus pilots. Ahir li van pispar 8 minuts a Marc Coma respecte Ciryl Despres perquè el pilot afincat a Andorra es va quedar atrapat al fang. Despres, indignat, va reclamar a l’organització que li tornessin el temps perdut perquè en el seu road book no s’avisava del fangar on es va ficar. Curiosament el pilot que obria pista era Marc Coma i no s’hi va ficar com molts d’altres que van escollir un altre camí per no quedar enganxats, només van quedar uns minuts atrapats: Ullevalseter, Gonzalves i el company de Coma a KTM. Us immagineu que el perjudicat hagués esta el pilot d’Avià? per començar ell no haurà exigit a l’organització que li tornessin el temps, com tampoc ha realitzat una reclamació pública tot i la decisió injusta que ha hagut d’admetre. El Marc sempre vol guanyar a la pista i Despres no és la primera vegada que intenta guanyar als despatxos, que ja ens anem coneixent tots una mica. Si el Dakar segueix amb aquest tracte de favor desmesurat es carregarà tota la màgia d’una competició que enguany, per a mi, ha perdut una mica més d’encant. Ànim Marc, estem amb tu, quan aconseguim la victòria encara tindrà més bon gust, però com Despres guanyi per menys de 8 minuts tots plegats ens estirarem dels cabells i del que trobem al nostre abast.

 

Màgic Ricky

Reconec que he mamat molt d’esport, que en devoro moltíssim i per tant, de vegades, no entenc comentaris o columnes d’opinió com les que estic veient amb Ricky Rubio.

Tots estan sorpresos amb el que està fent el del Masnou. Per llogar-hi cadires!!! Alguns malauradament parlen sense haver seguit ben de prop la carrera del mag del Masnou.

Potser no saben que estem davant d’un cas únic, d’un jugador nascut per triomfar, destacar, crear, innovar, etc..

No us adjunto el clàssic partit de 2006, la final de l’Europeu Cadet davant Rússia on va anotar 52 punts, va agafar 24 rebots, va repartir 12 assistències i va recuperar 7 pilotes en aquesta final i que va empatar gràcies a un triple antològic des del mig del camp. Aquest vídeo el podeu trobar a Youtube com el que us enganxo del Ricard amb 14 anys jugant un territorial amb Catalunya. Els que el veieu aquests dies a l’NBA us recordarà el mateix Ricky del vídeo adjunt. Un jugador amb total llibertat per dirigir a l’equip, tirar, passar, penetrar, vaja el que feia a la Penya i va deixar de fer de mica en mica a Can Barça perquè el seu tècnic li demanava d’altres coses. Menys mal que ha marxat a temps.

 

YouTube Preview Image

 

Estem davant d’un noi que ha nascut per ser el millor en la seva posició i a l’NBA acabarà d’aconseguir-ho perquè a més a més ha anat a parar a una franquícia que creu en ell, no té pressió de victòries: superant les paupèrrimes 17 victòries de l’any passat tothom estarà content, té un entrenador veterà; Rick Adelman que també l’està mimant perquè tot li vagi de cara, i a sobre el tio té carisma. Qué més es pot demanar? doncs que superi els moments complicats, que segur que n’hi hauran, però soc dels que pensa que Ricky ha nascut per triomfar i l’NBA és la competició que s’adapta millor al seu joc elèctric i sempre espectacular.

 

Culers enrabiats

Us ho tornaré a explicar, per a l’Espanyol l’etern rival (enemic) és el Barça i no el Reial Madrid, per això sempre juguem ultramotivats contra vosaltres.

Cosa que el súper FC Barcelona no va fer a Cornellà i per aquest motiu doncs no vau sumar els 3 punts; no perquè l’àrbitre es mengés les mans de Raúl, no, si no perquè els vostres jugadors no van estar al nivell ni amb la intensitat del Santiago Bernabéu; per exemple.

Molt lamentables les portades del Mundo Deportivo i l’Sport, queixant-se obertament del tracte arbitral, els únics que es poden queixar d’això són  els equips modestos, mai els grans com amb molt d’encert sempre s’expressaPep Guardiolaen relació als ‘trencillas’. Suposo que el millor tècnic del món també deu sentir vergonya de la premsa hooligan que els representa. Les mans de Messi al Camp Nou en el ‘tamudazo’ són la mà de Déu per als diàris esportius catalans ila de Raúl Rodríguez la del Diable! Que a més va dir públicament que havia tocat la bimba amb la mà i no com Xavi de qui encara espero que admeti que l’acció amb Baena no va ser penal, però està clar que vosaltres teniu molts valors….el fariseïsme va en augment amics!

 

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Totalment d’acord: cap culer a Cornellà!

Ja està bé de fariseismes i de tapar-nos tots plegats el rostre amb una careta, les coses clares i la xocolata ben espessa, si us plau!

Els pericos, aquí un soci i accionista; no volem que els seguidors blaugrana vinguin a Cornellà i més si el vostre club, com ha passat, no pot garantir que les entrades vagin a parar a mans dels vostres radicals, que malauradament encara existeixen. Per molt que alguns ens ho volen fer creure.

I si no em creieu mireu a Youtube, busqueu l’últim derbi de Montjuïc de l’any 2008 i tots us adonareu el que van haver d’aguantar els seguidors de l’Espanyol, el més contundent, entre cadires i objectes de tot tipus; llançaments de bengales contra l’afició!

Per cert (molt important!!) de forma pública ningú del FC Barcelona ha demanat perdó a l’Espanyol per aquell acte de bandalisme premeditat. A la majoria de culers us passa com als grans empressaris, polítics i gent amb moltes influències que no us agrada que us diguin les veritats a la cara.

Està molt bé que l’Espanyol es planti i no faciliti cap entrada al club amb més poder mediàtic del Catalunya, algú us ha de parar els peus i si no ho sabeu acceptar doncs mala sort.

L’Espanyol s’ha de fer fort amb aquestes decisions i més davant d’un club que històricament sempre s’ha sortit amb la seva, fins i tot en els situacions més rocambolesques.

Voleu exemples? Som-hi: encara espero el tancament del Camp Nou, el dia del retorn de Figo la culerada va tirar al camp les deixalles de Barcelona d’un mes, encara no he vist una salvatjada igual i que podria haver acabat en tragèdia.

És l’únic equip que no es va assabentar ( NO VA VOLER!) de la vaga de controladors aeris i tenen la barra de presentar-se tard a un partit de lliga, tampoc els van sancionar, increïble!

Estic fastiguejat de veure com la ‘central del calçot blaugrana’ (queda nostrat, oi?) recull la ‘merda’ (amb perdó) i l’amaga a consciència a sota dela catifa. Això que fa aquesta premsa; s’assembla a l’època grega, els Déus són sagrats!

Aquí teniu algun exemple recent: no recordo grans crítiques barcelonistes cap a Leo Messi quan amb tota la intenció del món va donar una forta pilotada contra la grada del Santiago Bernabéu. Però clar és Messi, un nen tan pulcre, educat i amb parents Catalans, és tan divertit tot plegat. Sempre justificant-ho tot, perquè així siguem els més guapos, rics i com no: els més catalans del planeta.

 

Publicat dins de Futbol | Envia un comentari

La Copa a un partit, ja!

Una vegada més aprofito la petita Gàl·lia esportiva del Joc de Pilotes per reclamar que el magnífic títol de la Copa del Rei es disputi a partit únic fins a la gran final de la competició. Tothom es queixa de la necessitat de generar dates a l’atapeït calendari i ningú veu que amb l’eliminatòria única ja tindríem una mica més de marge perquè els jugadors i aficionats gaudim també d’un merescut descans futbolístic. Seria una forma de revitalitzar una competició, que cada vegada interessa menys. A tall d’exemple la pobre entrada de l’Hospi-Barça (els riberens han perdut diners!), segur que si hagués estat a només un partit, les grades s’haurien omplert de gom a gom, es jugués a les 22h, 23h o a la mitjanit.

No sé per quin motiu la Federació no acaba de fer el pas per canviar una competició totalment obsoleta, suposo que deuen haver motius econòmics. Malpensant, opino que potser el que interessa a Villar i companyia és que els grans de la lliga no siguin eliminats a les primeres de canvi, perquè llavors deuen baixar els ingressos…no?

N’hi ha però alguns, com el president del FC Barcelona, que opina que el que ha de canviar per tenir un calendari menys carregat és la lliga espanyola i passar a tenir 18 ó 16 equips. Clar, i així a sobre entre tots fem un foradet al calendari dels grans de la lliga perquè els seus internacionals tinguin temps per descansar i no lesionar-se amb tanta freqüència. I enviem a Segona a uns quants per decret llei del senyor Rosell. Però qui és vostè per demanar una bajanada així? I més quan vostè ja té la seva lliga de dos amb el Madrid. El futbol és un reflex de la societat, els rics tampoc pensen en els pobres. Perquè tot ha de ser un campi qui pugui?

Publicat dins de General | Envia un comentari

La ‘Broma’ de la Catalunya de Futbol

Ara resulta que la Federació Catalanade Futbol ha de buscar un rival, per al tradicional partit nadalenc, i diuen públicament que ha de ser una selecció que sigui assequible econòmicament. Busquem una selecció ‘low cost’.

Torna a sonar Costa Rica, que ja no va tenir gaire interès en el seu dia quan va jugar amb Catalunya a Terrassa. Les altres opcions són: Mali, Estònia, Letònia, Haití, Macedònia i Tuníssia. Seleccions de tercer o quart nivell que a mi no em motiven el més mínim per anar a veure un altre partit de futbol en dates nadalenques i més quan al llarg de l’any ens fem un fart de veure 22 tíos darrere d’una piloteta. No tenim diners per pagar a una selecció potent però si que en tenim per contractar un seleccionador que ens deu costar un ull de la cara i part de l’altra. Perquè el senyor Cruyff les coses gratis com que no ho acabo de veure. A més l’holandès no omple graderies. No seria més fàcil tenir un entrenador econòmicament més viable i portar cada any una selecció de renom? Això si que faria patxoca!

Tampoc queda molt Català tenir com a seleccionador a un holandès, vaja a mi no m’agrada que aquest ‘vividor’ ens representi arreu. Però si amb prou feines parla el Castellà.

Del que no tinc cap dubte és que els amistosos de la Catalana de Futbol necessiten un replantejament urgent perquè aquest any no tinc ganes de veure un Camp Nou buit, un Montjuïc que no arriba ni a la mitja entrada ni un Estadi de Cornellà el Prat amb 15.000 espectadors. Tampoc tinc ganes que la gent de fora pugui riure o ridiculitzar a la nostra selecció.

Potser necessitem parar aquests amistosos un any o dos per reformular-los i fins i tot replantejar-nos la situació de la selecció catalana. Del que no tinc cap dubte és que actualment els partits de la selecció catalana de futbol són una ‘broma’ de mal gust.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Veure per creure

Cada dia entenc menys coses del món de l’esport. Què fa el Madrid de bàsquet fitxant a Serge Ibaka per només dos mesos? L’operació mediàtica suposo que deu ser rentable però esportivament tinc més dubtes. Bàsicament perquè l’NBA arrencarà en algun moment i el pivot d’Oklahoma haurà de tornar al seu equip. Llavors Pablo Laso es quedarà de cop sense Rudy i Ibaka. Qui tirarà llavors del carro? Carroll ó Tomic que hauran perdut tota la confiança per culpa del protagonisme dels ‘nbas’. No crec que sigui un bon negoci, almenys pensant en el futur de l’equip i en el final de temporada que és quan es disputen els títols.

Més coses que m’han tret de polleguera, per exemple que el Canal 33 no emetés en directe la innauguració de la nova masia. Quina injustícia! només ho estaven fent per Esports 3 i TV3. Estic fart que la televisió pública ens pugui prendre el pel d’aquesta forma a tots aquells que no combreguem amb la propaganda culer.
El dia que ETA fa l’anunci més important de la història només el 3/24 ofereix en directe l’esdeveniment informatiu de la dècada i potser dels últims 40 anys. Però és clar la Masia és molt més important. Això del Barça al nostre petit país és pitjor que els bous en l’època de Franco. Ens volen menjar el cap al preu que sigui. Resulta que el Barça és l’únic club del món que té dues televisions al seu servei incondicional. El seu canal i la televisió pública de Catalunya: enhorabona!

M’agradaria acabar amb motor i lamentant els desgraciats accidents de Dan Weldon i de Marco Simoncelli. Aprofito per demanar-vos que no busqueu els tres peus al gat, van ser productes d’uns accidents imprevisibles i desafortunats. Senyors que aquests super-esportistes (per si algú ho havia perdut de vista) es juguen la vida cada dia que pugen a les seves màquines ja sigui en entrenaments lliures, oficials o a les pròpies curses. Les mesures de seguretat opino que són les correctes en la majoria de competicions de motor. Totes continuen evolucionant dia a dia gràcies a les noves tecnologies i materials que faciliten la major seguretat dels pilots. Però sempre hi han intangibles i situacions que no podem ni podran controlar mai ni els pilots, ni els comissaris, ni els organitzadors. I això és el que va passar en les dues morts patides recentment. Personalment us trobaré a faltar. Gràcies per l’espectacle que un i altre ens heu ofert al llarg de les vostres carreres esportives que per sempre més guardaré en la memòria. Descanseu en Pau!

Publicat dins de General | Envia un comentari